Àmplia retrospectiva de Dalí a Mònaco

Elements-Enigmatics-dali

El Príncep Albert inaugura l’exposició Dalí una història de la pintura
Mònaco, 5 de juliol de 2019.- El Príncep Albert II de Mònaco ha inaugurat aquest vespre una gran exposició de Salvador Dalí que ofereix una visió retrospectiva de la seva obra i revela la manera com aquesta s’inscriu en la història de la pintura del segle XX. La mostra ha estat organitzada per la Fundació Dalí i el Fórum Grimaldi, juntament amb el Museu Reina Sofía de Madrid i el Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida). A la inauguració hi han assistit també els presidents de Fórum Grimaldi, Henri Fissore, i de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, la directora dels Museus Dalí, i comissària de l’exposició, Montse Aguer, i patrons de la Fundació, entre els quals, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga.

L’exposició, que té lloc al Fòrum Grimaldi, fins al 8 de setembre, proposa un recorregut a través de 52 pintures, 28 dibuixos, 30 documents entre els quals hi ha manuscrits, llibres i revistes, 48 fotografies -principalment de Brassaï-, 10 objectes del taller de Salvador Dalí i 10 documents audiovisuals.

Organitzada amb motiu dels trenta anys de la mort de Salvador Dalí, la mostra ressegueix les influències que els grans mestres de la història de l’art van exercir sobre ell, així com la petjada que Dalí va deixar en els moviments pictòrics del segle XX. El públic pot descobrir les diferents etapes de la seva creació i reconèixer l’empremta dels diferents pintors que l’han influït i a qui ell va retre homenatge. L’exposició subratlla la relació de l’artista amb les avantguardes europees com l’impressionisme, el cubisme, la pintura metafísica i l’art abstracte. El capítol surrealista presenta obres excepcionals com La memòria de la dona-infant de 1929, L’espectre del sex-appeal o Elements enigmàtics en un paisatge de 1934. Aquestes obres mostren l’aportació de Dalí al moviment encapçalat per André Breton, principalment el seu mètode paranoico-crític, un sistema destinat a fer visible allò invisible a través d’un deliri controlat de l’esperit o a través del recurs de la doble imatge.

El recorregut expositiu s’inicia a la meitat de la trajectòria artística de Dalí, el 1948, quan Dalí publica els 50 secrets màgics per pintar, fent una anàlisi comparativa dels pintors més rellevants de la història de l’art. Una classificació on Vermeer de Delft, Rafael, Velázquez, Leonardo da Vinci i Picasso consten entre els més ben valorats. Aquest any suposa un punt d’inflexió per Dalí, després del retorn dels Estats Units, quan busca el seu lloc en el món de la Història de l’Art.

Per primera vegada en una exposició organitzada per la Fundació Dalí es reprodueix el taller ideal que Salvador Dalí va projectar a Portlligat, guiat per La divina proporció de Luca Pacioli il·lustrat per Leonardo da Vinci. Un espai que s’obre amb múltiples finestres per deixar entrar el paisatge i la llum del mediterrani que plasmarà en les seves teles.

L’exposició permet contemplar com, sota la influència de Gala, als anys quaranta i cinquanta, la pintura de Dalí va retre un tribut al classicisme a través de la influència d’artistes del Renaixement. Aquesta passió per la cultura clàssica queda palesa també en la producció literària de Dalí, concretament en els 50 secrets màgics per pintar, un veritable tractat de pintura publicat el 1948. Poc després, el 1951, Dalí va reiterar la seva admiració pel Renaixement, el classicisme i la pintura religiosa en el seu Manifest místic. Aquesta etapa va suposar l’inici d’un nou període de creació: el místico-nuclear, que també està representat a la mostra de Mònaco. Aquesta permet constatar la capacitat d’anticipació de l’artista figuerenc, i el seu enginy per combinar tradició amb innovació, interessant-se per la ciència, la tercera dimensió i els efectes òptics, que van donar pas a les seves pintures estereoscòpiques.

La mostra convida així mateix a endinsar-se en la darrera etapa de Salvador Dalí, als anys vuitanta quan, ja malalt, la seva pintura s’empelta d’evocació i de reflexions entorn a la mort i la voluntat de transcendir, de ser immortal.
Un darrer capítol de l’exposició de Mònaco està dedicat a la influència dels grans Mestres de la Història de l’Art en la concepció artística de Dalí.

La coordinadora general de Dalí, una història de la pintura ha estat Catherine Alestchenkoff, del Fòrum Grimaldi, i per part de la Fundació Dalí hi han intervingut Montse Aguer, com a comissària, Laura Bartolomé, curadora, com a comissària adjunta, i Clara Silvestre, membre del Centre d’Estudis Dalinians, com a responsable de documentació.

Portada: Elements enigmàtics en un paisatge, 1934 © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí / VEGAP, Figueres, 2019