"EL MEU COS ELS MEUS DRETS" Galeria d'Art Dolors Ventós

el-meu-cos-els-meus-drets-figueres-2014Col.laborant amb Amnistia Internacional, us em preparat una exposició molt potent amb set dones artistes on cada una d’elles amb un estil completament diferent ens fan arribar un missatge molt contundent dels problemes, prejudicis, descriminació de les dones en el món actual.

Fotografia, pintura, vídeo, son algunes de les tècniques que les artistes han fet servir per fer-nos apropar allò que ens volen fer sentir.

En el marc de la campanya d’Amnistia Internacional «EL MEU COS, ELS MEUS DRETS», el Grup de l’Alt Empordà, juntament amb la Galeria Dolors Ventós hem organitzat una sèrie d’actes per reflexionar i informar dels aspectes més rellevants de la campanya. Els actes són els següents:

Exposició col·lectiva «EL MEU COS, ELS MEUS DRETS» a la Galeria Dolors Ventós, del 20 de novembre al 5 de desembre,amb la col·laboració de les artistes Anna Marín, Alba Pérez de Cea Vega, Carme Sanglàs, I Too Am, Gabriela Gardosi, Mònica Campdepadrós i Mònica Quintana.

Inauguració 20 de novembre a les 20 hores.

• 27 de novembre a les 19,30 hores, a la Galeria Dolors Ventós Xerrada «DRETS HUMANS I TREBALL SEXUAL» A carrec de Clarisa Velocci de l’Associació GENERA, que treballa en la defensa dels drets de les dones partint de l’àmbit del treball sexual.

Més Informació a:

http://aicaltemporda.blogspot.com – https://ca-es.facebook.com/pages/GALERIA-ART-DOLORS-VENTÓS/199791200064730

Breu informació de la campanya «EL MEU COS, ELS MEUS DRETS»

A través de la campanya El Meu Cos, Els Meus Drets, que es desenvoluparà al llarg del 2014 i el 2015, Amnistia Internacional instarà els governs perquè posin fi a l’ús discriminatori de la legislació penal per regular la sexualitat i la reproducció, així com el control, per part de terceres persones, de les decisions personals. També els instarà a que eliminin les barreres per

l’accés als serveis de salut i reproducció i a l’educació i la informació sobre la salut sexual i reproductiva, abordant la discriminació en la llei i en la pràctica. I els demanarà que permetin a totes les persones prendre decisions lliures i informades sobre la seva sexualitat i reproducció i que puguin exercir els seus drets sexuals i reproductius sense patir discriminació, coacció ni violència.

Per més informació: https://www.es.amnesty.org/micuerpomisderechos/

Associació GENERA

Sobre Genera: http://www.genera.org.es/ Genera és una organització sense ànim de lucre constituïda per un grup de persones que busquen la redefinició dels rols socials des d’una perspectiva de gènere, a través de la defensa i reivindicació dels drets de les dones. Compta amb una experiència específica i especialitzada de més de deu anys d’intervenció sobre temàtiques de prostitució i trata amb finalitat de prostitució forçada. En aquest marc, porta a terme programes d’atenció integral a les comarques gironines. A partir de la seva intervenció, Genera desenvolupa formacions, cursos i seminaris que pretenen sensibilitzar sobre els drets de les dones en el marc del treball sexual i de les situacions de violències masclistes.

Clarisa Velocci Va cursar els seus estudis d’antropologia social a EHESS – l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials de Paris. És feminista. Treballa sobre la temàtica de la prostitució des de 1998. Ha centrat la seva atenció en les metodologies d’intervenció directa i en l’assessorament i avaluació de polítiques públiques relacionades amb l’exercici de la prostitució des d’una perspectiva de gènere i de drets humans. És avui Directora de l’entitat Genera – Associació en defensa dels drets de les dones. És responsable de dues àrees de treball: 1- Violències masclistes i trata. 2- Formació, sensibilització i incidència política.

EXPO:

MÒNICA CAMPDEPADRÓS
DEVOTE

Devote forma part d’una sèrie d’obres tenyides amb sang de menstruació sobre feltre. La peça, emmarcada en la campanya d’Amnistia Internacional “El meu cos els meus drets”, refereix a “l’entrega” de la dona.

El cos femení és receptiu i còncau per albergar la llavor i la vida. Cada mes fa reserva de la seva pròpia sang. Dona: guaridora, guardiana. Aquesta generositat biològica és utilitzada per menystenir-la , atemorir-la, reprimir-la, confinar-la, degradar-la, agredir-la… arreu del món, en un espectre força divers d’entorns geogràfics, econòmics, socials, culturals i religiosos.

Reivindico la llibertat com a dret primordial, davant de l’imperi de la violència patriarcal que de modus més o menys explícit impregna la humanitat.

TOO AM
SEXSE PLASTIFICAT

L’objectiu d’aquesta obra és obrir una reflexió sobre l’estat actual dels sistemes de representació dominants sobre  les dones, el gènere i la diferencia sexual. La doble mentalitat i la inseguretat que aquesta  provoca, i com gestionen  aquesta inseguretat sobre el seu propi cos. Envasar al buit  el sentiment d’un cos en el que la vida va deixant petjades, cicatrius. Un cos que lluita per no ser envaït.
Despertar el sentiment d’un cos de dona que s’alça com a víctima i a la vegada botxí. Espai de reflexió en lo més íntim, i consciencia incòmoda de tanta falsa moral.
En aquest sentit, l’ús de la tècnica fotogràfica no és casual perquè  conserva la seva superfície inviolable i  protegeix el seu poder per eludir i al·ludir.

CARME SANGLAS
NIT

Vestit de nit: no per dur-lo a la nit, sinó fet de nit. Paisatge i alhora vestit pintat de paisatge. Vestit protector, amagador, com la nit, però que esclata des de dintre i es fa mirar. Vestit de nuvia, de núvia celeste, cosit amb les esquerdes de la fosca per on s’escapa la seva llum amagada, és un vestit de poder i de força, i té un llamp brodat de dalt a baix

MAR

Vestit de mar: atrapat entre els colors de la pintura, en el mar de la pintura, és mar per tot arreu, per amunt i per avall, a la vegada volta i abisme. Tot en ell és moviment, agitació, onades, perill. I recull una història: amb determinació avança el seguici de barques que porten la nuvia cap a terres llunyanes.

ANNA MARIN
MI PRIVATE LIFE

Mi private life es el títol del díptic d’Anna Marín en què l’artista hi confronta dues imatges de la intimitat vital i domèstica: una, en blanc i negre, lligada a un esdeveniment biològic i clínic, però també biogràfic i dolorós: l’avortament; l’altra, en color, que refà l’escenari de privacitat amb una voluntat de creació poètica i visual. En la primera, a la imatge del propi cos en forma d’autoretrat documental s’hi inscriu, com un grafit, que sempre és un crit que esdevé visible a través de la seva forma cal·ligràfica, la lletra d’una cançó amb la qual el cos identifica i mimetitza la seva pròpia eloqüència. En la segona, l’espai, també privat, acull la presència del paper de seda que porta unes altres inscripcions, aquí il·legibles, i vela, amb això, el record amb una memòria actualitzada que reescriu la història pròpia i la desplega cap a altres horitzons.

Xavier Antich

GABRIELA GARDOSI
LA CIRCUNCISIÓ FEMENINA.
“¿Que significa ser una mujer?”

 
Hoy en día, viven más de 125 millones de niñas y mujeres que han sido amputadas. La Organización Mundial de la Salud, dice que ocurre mayormente en África y Oriente Medio.
 
La ablación esta asociada con ideales culturales de feminidad y pureza, que incluye la creencia de que las chicas son “limpias” e “inmaculadas”. En los ritos de circuncisión se practica la amputación de sus órganos sexuales, por considerarlos “impuros” y “sucios”.
 
Pregunté a una chica  en Barcelona ¿que significa para ella ser una mujer? Ella era una joven moderna y enérgica, llevaba  tacones altos, maquillaje bien definido, la cabeza totalmente rapada y ropa ceñida e informal. Me respondió con vigor, levantándose y pronunciando a los cuatro vientos: “Esto es lo que significa ser mujer” mientras mostraba su figura femenina agitando con orgullo su cuerpo. Después de sentarse otra vez a mi lado, comenzó a explicarme casi emocionada cuánto le encanta ser mujer. 
 
MÒNICA QUINTANA

Com a creadora, sovint he patit la pressió social en contra de mostrar el cos en les creacions. Donat
que la majoria de les meves obres són autorretrats, aquesta pressió l’he viscuda de forma molt personal i punyent. Això s’he reflectit en ocasions en una major consciència de les dificultats que presenta la lliure expressió artística, i m’he vist en la necessitat de reflectir-ho en la meva obra.
Són claríssims els passos enrera que la nostra societat està donant en la igualtat entre gèneres, i molt preocupant la manera com les noves generacions els accepten i fins i tot afavoreixen.
Considero imprescindible continuar una lluita iniciada per generacions anteriors, no abaixar mai la
guàrdia i com a creadors, aportar el nostre petit gra de sorra des del punt de vista de l’art.

ALBA PEREZ CEA DE VEGA

Encara vivim en una època en la què la dona no pot ser un ésser sexual, però si sexualizat, pels homes evidenment. Aquests homes, que són pares implacables, que envien als nens a la seva habitació quan surten tetes en una peli, però tenen una carpeta a l’ordinador on guarden totes les descàrregues d’Orgasmatrix.com. Els nens que es passen el dia a internet i tenen accés a aquests continguts i que quan arriba el dia de la seva primera relació sexual es senten totalment decebuts perquè resulta que no tenia res a veure amb el porno, ni tan sols els hi cal veure porno quan els seus ídols musicals tracten a les dones únicament com a element decoratiu que té forats pel cos, remena el cul i et fa un complet per 20e.