El Museu de l’Empordà organitza una mostra per exposar els projectes premiats amb les Beques Agita a la creació

Recollirà els treballs becats entre 2012 i 2016 dels artistes Carles Congost, Patricia Dauder, Manel Gràvalos, Rocco Muraro, Manel Quintana, Roger Serrat-Calvó, Mònica Campdepadrós, Enric Bardera, Daniel Pitrach i Marta Sureda

Es podran veure del 29 de setembre al 13 de gener entre el Museu de l’Empordà, la Casa Empordà, l’Auditori dels Caputxins, La Cate o el Museu del Joguet

Exposició col·lectiva Projectes Agita 2012-2016

29 de setembre a 21 d’octubre.
Casa Empordà

Inauguració 29 de setembre a les 19h.

Les beques a la creació AGITA d’ajuts a la producció, exhibició i difusió de les arts que convoca la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Figueres donen suport a artistes d’àmbits diversos, col·lectius i individuals, perquè desenvolupin els seus projectes.

En aquesta exposició, les propostes seleccionades entre els anys 2012 / 2016 arriben al final del recorregut per trobar-se amb el públic a l’espai de la Casa Empordà. Són sis produccions molt diferents i sense cap vinculació entre elles, que permeten copsar el talent dels creadors i la vitalitat i amplitud dels llenguatges artístics escollits per cadascun.

L’exposició tanca una etapa a l’espera, il·lusionant, de les propostes que altres creadors presentaran a les properes convocatòries de les beques AGITA.

Manel Gràvalos
ALFABET DEL PAISATGE
(Agita 2016)

La velocitat i l’abast de les transformacions del paisatge afecten el nostre vincle emocional amb ell. La manca de participació social en aquestes transformacions i la multiplicació dels espais genèrics dificulten que els paisatges conservin la identitat. El territori quotidià s’allunya de les idealitzacions de la memòria, de la literatura i de l’art.

Les eines que ofereix la cartografia per explicar el paisatge no han evolucionat gaire. Tenim símbols per descriure el territori de manera objectiva i quantitativa, però cada cop més lliguem la percepció dels llocs a les emocions derivades de la nostra pròpia experiència.

Alfabet del paisatge és una eina experimental, creada des de l’àmbit de l’art, per representar els elements tangibles, però també els intangibles i les emocions que sentim. Explora formes de comunicar la percepció individual del territori mitjançant un llenguatge que permeti acostar-se al paisatge des de la subjectivitat, en l’àmbit emocional, segons l’experiència personal.

Carles Congost
NOVA ESPLENDOR
(Agita 2014)
(2018, 20 min)

El vídeo Nova esplendor (2018) presenta quatre cançons pop concebudes per l’artista Carles Congost: Les xarxes, Port de la Selva, Això que sona és nostre i Nova esplendor. Interpretades per Josep Xortó + The Congosound, les peces s’encadenen l’una darrere l’altra en un fals directe de caire televisiu.
Les cançons, i la música per extensió, han estat sempre presents en la trajectòria artística de Carles Congost, si bé a Nova esplendor no són el motor d’un procés d’investigació o un recurs complementari ambiental. Aquí pugen a l’escenari prenent entitat pròpia, sense estar subordinades a res i evidenciant que sorgeixen en igualtat de condicions d’un mateix univers creatiu personal.
No és gratuït que la formació Hidrogenesse aparegui en aquest treball, ja que també participa daquesta idea polisèmica, desinhibida i expandida de la música i sempre ha suposat un motiu d’inspiració i debat creatiu per a Congost.
David Santaeulària.

Patricia Dauder
PENÍNSULA
(Agita 2012)

Península és una concatenació de seqüències aparentment disconnexes i contraposades que construeixen un relat en suspensió. Filmades originalment en format de cine analògic en interiors i exteriors de localitats marítimes, des d’un inici presenta una confrontació constant entre àmbits i situacions on regna una aparent quietud o calma, i d’altres on inesperadament allò inanimat adquireix una pulsació i moviment estranys.  Aquesta confrontació es veu accentuada per la contraposició tonal dels espais; color per als espais exteriors, majoritàriament paisatges marítims, i blanc i negre per als espais interiors, estances buides i objectes.
L’atmosfera global de la pel·lícula genera una sensació de misteri o estranyesa continguda, un ambient quasi sobrenatural en el qual destaquen dos elements  que esdevenen un nexe d’unió entre els exteriors i els interiors: un ull i una finestra. Península és una projecció abstracta, simbòlica i intimista d’un moment personal a través del registre dels llocs i objectes que el contextualitzen, on la distància entre el

Roger Serrat i Calvo
RGB PORTRAITS
(Agita 2014)

Sense buscar moments decisius ni enquadraments particulars, Google crea un mapa fotogràfic global en permanent evolució on gairebé tot està fotografiat i on només cal que nosaltres ho descobrim. La prostitució de carrer, present a les carreteres de l’Empordà, no ha escapat a la càmera de Google. Arran de les polítiques de privacitat del gegant tecnològic i de queixes de consistoris i associacions, moltes d’aquestes imatges, bàsicament les més explícites, s’han anat esborrant i substituint per altres del mateix tram de carretera sense cap presència de prostitució.

RGB Portraits és un recorregut documental que utilitza les fotografies de Google Street View per recollir de forma sistemàtica els rostres esborronats i pixelats de les prostitutes que apareixen als vorals de les carreteres de l’Alt Empordà capturades per la càmera de Google. Aquest projecte planteja un doble fil: d’una banda, és un document hiperrealista que serveix per constatar l’estat de la qüestió de la prostitució a l’Empordà, i de l’altra, és també un document dels canvis i l’evolució de les imatges de Google Street View que, malgrat el que es pugui pensar a priori, és un fons plàstic en constant evolució i canvi, que retalla i modela la realitat en funció d’interessos propis i d’altres provinents de diversos grups de pressió.

Carles Congost
NOVA ESPLENDOR
(Agita 2014)
(2018, 20 min)

El vídeo Nova esplendor (2018) presenta quatre cançons pop concebudes per l’artista Carles Congost: Les xarxes, Port de la Selva, Això que sona és nostre i Nova esplendor. Interpretades per Josep Xortó + The Congosound, les peces s’encadenen l’una darrere l’altra en un fals directe de caire televisiu.
Les cançons, i la música per extensió, han estat sempre presents en la trajectòria artística de Carles Congost, si bé a Nova esplendor no són el motor d’un procés d’investigació o un recurs complementari ambiental. Aquí pugen a l’escenari prenent entitat pròpia, sense estar subordinades a res i evidenciant que sorgeixen en igualtat de condicions d’un mateix univers creatiu personal.
No és gratuït que la formació Hidrogenesse aparegui en aquest treball, ja que també participa daquesta idea polisèmica, desinhibida i expandida de la música i sempre ha suposat un motiu d’inspiració i debat creatiu per a Congost.

David Santaeulària.

Rocco Muraro
FIGUERES PERIFÈRIA
(Agita 2016)

Figueres és una ciutat en plena reconfiguració.

Durant els darrers vint-i-cinc anys han arribat successives ones migratòries que han modificat profundament l’estructura social del nostre municipi. Aquests fluxos s’han afegit a les nombroses capes que ja configuraven la població figuerenca. Als figuerencs d’origen català, caló o andalús, s’hi han afegit els d’origen magrebí, subsaharià, sud-americà, europeu de l’est o asiàtic. Com a resultat i d’acord amb el signe dels temps, Figueres ha esdevingut una ciutat amb una estructura de població globalitzada.

D’ altra banda, la crisi de 2008 ha fet estralls en el teixit econòmic de la ciutat. Després de deu anys, un 15% de la població és a l’atur. Continua havent-hi una gran dependència del sector serveis, fet que comporta associat un treball temporal i mal remunerat. El fracàs escolar està per sobre de la mitjana catalana, i segons un estudi encarregat per l’Ajuntament, quasi la meitat de la població es troba en risc de pobresa.

El projecte Figueres Perifèria pretén donar visibilitat a aquests fenòmens que surten de la centralitat del relat de la ciutat, i ho fa a través d’històries personals de figuerencs i figuerenques que els encarnen. El projecte recull els seus testimonis en diversos formats −fotogràfic, àudio i audiovisual− i els publica a les xarxes socials sota l’adreça @fgrs_periferia.

Manel Quintana
PAISATGES BRODATS
(Agita 2013)

«Visc en un paisatge que no és el meu.
»Al principi, no li vaig donar gaire importància, creia que això de la naturalesa no anava amb mi. De fet, sempre se m’han mort les plantes; compro una planta, la rego i després deixo que es mori per oblit. No ho faig a propòsit.
»Va ser en marxar de casa que vaig entendre que trobaria a faltar el meu paisatge.
»Abans, estant aquí, el paisatge no existia. Ara, estant fora d’ell, fa mal la seva absència.
»Marxar per comprendre que el paisatge no és només un tros de terra disposat davant nostre, sinó que l’olor és paisatge, que la llum és paisatge, que la por és paisatge i que un mateix és paisatge sense adonar-se’n.
»Faltarà saber si quan abandoni aquest nou indret, també em farà malla seva absència, i llavors, quin dels dos serà el meu propi paisatge?»

Aquest projecte tracta d’això, de la necessitat de construir un territori fictici des d’on brodar la meva pròpia identitat.

ALTRES PRESENTACIONS

Mònica Campdepadrós i Enric Bardera
Cadiretes

Dins del projecte “Cadiretes”, el dia 21 d’octubre de 2018, a la Rambla de Figueres d’11 a 14 h, es durà a terme una acció artística múltiple i participativa amb 3 accions simultànies:

La intervenció plàstica en directe de cadires per part de 10 artistes*, una instal·lació participativa a càrrec d’Enric Bardera i Mònica Campdepadrós i un concert de la Jove Orquestra de Figueres.

Les peces resultants d’aquesta jornada constituiran una part del projecte expositiu “Cadiretes” que s’inaugurarà el 23 de novembre d’enguany al Museu de l’Empordà de Figueres.
*Els artistes convidats són: Jordi Armengol, Guillermo Basagoiti, Quim Domene, Xavier Escribà, Elena Font-Rodà, Núria Güell, Roser Oduber, Levi Orta, Esther Pi i Lola Ventós.

Cadiretes sorgeix dels records compartits entorn a un espai: La Rambla de Figueres; un objecte: la cadira de lloguer i un personatge: el cobrador del lloguer de les cadires que anomenaven en “Cadiretes”

Arabel·la Fernandez Suñer (2016)
Évoeh. L’aire
12/10/18 a les 21h. Sala Els Caputxins
Espectacle de música i dansa

Creació, producció, exhibició i difusió d’un projecte artístic multidisciplinari que, partint d’un seriós estudi de les arrels populars de la cultura catalana, la reinventi impulsant-la a una realitat contemporània i actual.

Aquest és l’arbre de la vida quotidiana, que enfonsa les seves arrels en la tradició passada, floreix en el present i dóna els seus fruits al futur.

El resultat visible del projecte és un espectacle de música, dansa i poesia.

Daniel Pitarch Fernandez (2012)
Glauber Rocha / Cabezas Cortadas / 1970
13/11/18. 20h La Cate
Conferència

“Cabezas Cortadas, Glauber Rocha, 1970” és un projecte de recerca sobre la producció del film Cabezas Cortadas dirigit per Glauber Rocha i rodat principalment a paisatges de l’Empordà.
Rocha era una de les principals figures del cinema polític i tercermundista (el terme és una apropiació conscient i volguda per ell) dels anys 60 i en la seva estada a Catalunya va treballar i contactar amb bona part del món cultural de l’època: Pere Ignasi Fages i Ricardo Muñoz Suay van ser els instigadors de la producció, Fabià Puigserver va elaborar la direcció artística del film, Ricard Salvat i l’escola EAD-Adrià Gual van participar en el rodatge, etc.

L’argument de Cabezas Cortadas relata el deliri d’un dictador a punt de morir -“la trobada apocalíptica entre Peron i Franco” la va arribar a definir anys més tard Rocha-, tractant així un dels temes més tristament típics de la història llatinoamericana i d’Espanya (de Tirano Banderas a obres de la literatura del boom, coetànies a Rocha, com El otoño del patriarca de García Márquez). En l’obra de Rocha Cabezas Cortadas suposa també un apropament a una de les seves figures de referència i com ell pont entre banda i banda de l’Atlàntic: Luís Buñuel, apropament al qual els paisatges surrealistes de l’Empordà no en són aliens.

La ceba films (2014)
El sabater d’Ordis: la llegenda del fill de la tramuntana
21/12/18 a les 21h. La Cate
Pel·lícula

“El sabater d’Ordis: la llegenda del fill de la tramontana” és un projecte per adaptar a llargmetratge la Balada del sabater d’Ordis, una de les obres cabdals i més conegudes de l’escriptor i poeta figuerenc Carles Fages de Climent, basada – a més – en fets reals produïts a la comarca de l’Alt Empordà durant el primer terç del segle xx.

El projecte consisteix doncs, a filmar la historia d’Antoni Iglesias, el sabater d’Ordis, amb llibertat creativa però també amb responsabilitat, sensibilitat i respecte per l’obra original de Fages de Climent.

Marta Sureda (2014)
Canal SOM JOGUINES
30/11/18 a les 20h. Sala Brossa-Frègoli. Museu del Joguet
Video i conferència

El canal Som Joguines és una plataforma online per catalogar audiovisuals diversos
sobre joguines existents i de creació pròpia que s’inclou en el projecte interdisciplinari Som Joguines

Som Joguines té com a objectiu establir un diàleg entre el món de les joguines – en les seves múltiples dimensions i la creació artística i el pensament. Concebut a partir d’una estructura de matrioixca (nina russa), el projecte parteix de la reflexió i creació artística a partir de les joguines que es desplega i creix a través de diverses disciplines i del treball col·laboratiu.