EXPOSICIÓ "BALDUFES TOPOGRÀFIQUES" AL MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA

baldufes-topografiques-museu-del-joguet-de-catalunya-figueres-2014BALDUFES TOPOGRÀFIQUES
Exposicions de Jordi Tolosa a Figueres i a Banyoles
MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA/Figueres
Del 8 de febrer al 9 de març


FUNDACIÓ LLUÍS COROMINA/Banyoles
Del 7 de març fins a mitjans de maig (edifici El Puntal)

Les exposicions de Tolosa versaran sobre el tema del joc i el paisatge.

Les obres donen a conèixer el deix minimalista i conceptual de Tolosa, el qual ja té una peça escultòrica pública a Banyoles. Així mateix, la revista bonart ha dedicat la portada del monogràfic del mes de febrer-març a l’artista.

Amb aquestes exposicions, les institucions de Figueres i Banyoles s’uneixen novament després d’una primera col·laboració l’any 2011 quan la Fundació Lluís Coromina va fer donació d’un caganer, obra de l’artista Lluís Vilà, a la Fundació Museu del Joguet de Catalunya.

ptolomeo-jordi-tolosa-expo-mjc-figueres-2014

La baldufa és un dels jocs més antics de la història. Hi ha testimonis de la seva existència des de l’any 4000 a. de C., tant en pintures com en alguns primerencs textos literaris que citen aquest joc. Des d’Orient fins a Occident, al llarg del temps és palesa la importància i la utilització de la virolla i dels diferents tipus de jocs que se’n deriven.

La baldufa es pot considerar la reina del joc, i no hem d’oblidar que el joc ha estat, des de sempre, un element consubstancial al desenvolupament de l’home. Plató i Aristòtil ja en reconeixien la importància. A les Lleis, Plató reconeix el valor pràctic del joc en l’educació del nen i de l’adult i, per la seva banda, Aristòtil recomana el joc com a aprenentatge.

Aquesta visió del joc com a aprenentatge és una porta oberta a la possibilitat de reflexionar sobre els nostres entorns i d’obrir el nostre món, a través de la imaginació, per créixer en el coneixement. El joc ens permet percebre com la realitat pot ser representada de moltes maneres diferents, tot convertint la nostra mirada en un element creador.

El joc i l’espai imaginari formen part de la concepció de les baldufes topogràfiques que presenta Jordi Tolosa. El mateix artista les vincula molt directament al conte de Borges Tlön, Uqbar, Orbis Tertius; una reflexió sobre la realitat i la ficció; és a dir, sobre aquesta relació del que sabem del món i la seva representació en cada moment històric.

Les peces que exposem tenen un component de moviment i de rotació i un component lúdic, de manipulació i de relativitat, tot fent referència als recorreguts de l’individu a través del seu paisatge i les seves experiències.

bosford-jordi-tolosa-expo-mjc-figueres-2014

Les baldufes topogràfiques ens conviden a mirar des d’una perspectiva diferent, oberta i juganera, unes “representacions representades”. Uns mapes que, segons les èpoques de la seva realització, poden il·lustrar un mateix espai de maneres ben diferents. Són interpretats, o no, per l’artista en un joc que convida l’espectador a apropar-se a la representació geogràfica amb una nova mirada que esdevé alhora lúdica i oberta.

Els materials emprats, el ferro (com a element alquímic) i el pa de plata (com a element sacre), dialoguen amb la imatge tot creant un joc on els plànols manipulats ens suggereixen diferents àmbits: des de canvis d’ubicació geogràfica de llocs, fins a errades de dades i elements intercanviats. Tot un seguit de manipulacions que, malgrat ser sovint imperceptibles, sempre queden enregistrades a la peça i esdevenen part del joc.

stockolm-jordi-tolosa-expo-mjc-figueres-2014

Representar significa desfer allò que es percep per tornar-ho a fer, i els codis segons els quals refem aquesta realitat esdevenen elements creadors d’una figuració a la qual donem la denominació de “real”. Jordi Tolosa ens mostra com l’home ha necessitat sempre la representació de l’espai, i ho fa a través de la relació amb el joc i l’atzar tot dirigint-se a les nostres percepcions i els nostres coneixements i fent que, a través de la nostra experiència, omplim d’incògnites l’espai representat.

Tot esdevé un joc ja que allò que era real segles enrere ara pot resultar equívoc i fins i tot irreal. Aquesta variant de la representació fa que les cultures tinguin una representació diferent segons les seves perspectives. Les diferents cultures han donat diferents formes geomètriques a la representació de la Terra. Un mateix món, un mateix espai, era representat de maneres oposades segons les diferents percepcions i coneixements de cada època: els asteques la representaven com un quadrilàter, els inques, com una caixa, i els egipcis, com un ou.

africa-antartida-jordi-tolosa-expo-mjc-figueres-2014

Amb la seva intervenció, l’artista ens mostra com el paisatge i la seva representació són alhora elements visibles i viscuts d’un entorn canviable, els quals pot interpretar a través del joc la geografia que l’envolta.

Fina Duran, Comissària de l’exposicio