Opinió: Fins al febrer, si Déu vol!

taberner a gambia

Amb la maleta a punt, per emprendre un viatge de quinze dies a Gàmbia, per fer realitat un projecte de l’ONG “Cuques de llum per Àfrica”, i així il·luminar la nit amb energia solar d’un poblet de l’interior dels país més petit i pobre del continent.

Joan Baptista (Jn 1, 35-42) fa descobrir el Messies a dos dels seus deixebles. L’autor de l’evangeli d’avui, Joan, és un dels dos, juntament amb Andreu, germà de Simó Pere. Joan, l’evangelista i deixeble des d’aquell moment, ens fa descobrir que aquella trobada amb Jesús de Natzaret el va marcar tota la vida. A les seves velleses, quan escriu l’evangeli, recorda “que eren vora les quatre de la tarda”.

Tant de bo, també nosaltres, fem aquesta experiència d’enamorament amb Jesús; i puguem recordar qui ens ha portat a la descoberta del Senyor Ressuscitat, com Joan la té del Baptista, a la vora del Jordà. També avui per donar a conèixer Jesucrist cal el testimoniatge creient dels altres, de la comunitat,…

Les properes dues setmanes estaré fora, sense internet ni altres mitjans per a seguir en contacte a través dels Pensaments Dominicals, per això us deixo una idea dels dos propers diumenges, com una càpsula a prendre els dies 21 i 28 de gener.

Diu l’evangeli del diumenge 21 de gener (Mc 1, 14-20): “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop”. I Jesús crida Pere i Andreu, Jaume i Joan, tots quatre pescadors del llac de Galilea, i els proposa ser deixebles seus. Ells deixen la xarxa i al barca, el pare i la família, i “fan camí amb Jesús”.

I el diumenge de final de gener (28/01/18) segueix l’evangeli de Marc (Mc 1, 21-28) que Jesús va a predicar a la sinagoga el dissabte: “A Cafar-Naüm s’estranyen de la seva manera d’ensenyar”. Que no ho fa com els mestres de la Llei, citant la Torà i les tradicions dels profetes, sinó que ho fa amb autoritat, acompanyant les seves paraules amb prodigis i miracles.

Parlar “amb autoritat” no és fer-ho amb un jutge i un policia al costat, sinó amb la convicció que les seves paraules van d’acord amb les seves obres, i el que diu i el que fa no és altra cosa que “fer la voluntat del Pare del cel”.

Fins al febrer, si Déu vol!

Mn. Josep Taberner i Vilar