“Em dic Joan Coll Corominola i Juan Francisco Beamonte Isern. Tinc dos noms i dues identitats legals. De pares diferents, de ciutats diferents I de registres diferents”.
Així comença la historia la víctima d’un dels molts casos de nens robats a les comarques gironines. Tenia sis anys –ara en té 48- quan li van dir que la seva família biològica l’havien abandonat i que a partir d’ara els seus pares seria un matrimoni de Banyoles, a gairebé 200 quilòmetres de la ciutat on va néixer i creixia amb l’amor i la comprensió de la seva àvia i seu pare. Quan tenia 45 anys va descobrir que havia viscut una vida que no li pertocava. “Sempre he sabut que vaig ser adoptat. Em van explicar que m’havien abandonat, però vaig començar a lligar caps quan vaig anar al registre de Badalona per saber la identitat dels meus pares biològics. Allà va començar tot. Tota la meva vida havia estat una gran mentida . M’havien comprat per 150.000 pessetes. És traumàtic, perquè vaig créixer amb la idea que m’havien abandonat i no va ser així. La meva àvia paterna, fins a l’últim dia de la seva vida no va parar de buscar-me i es va morir amb la pena de no saber on era”, ha explicat Joan Coll, tot afegint: “Per què em van robar de la meva família? No ho sé. Jo encara m’ho pregunto”. El seu cas està en els jutjats, però ha estat arxivat dues vegades, el darrer perquè el jutge li va dir que el delicte estava prescrit.

joan-coll-corominola-4-figueresJuan Francisco Beamonte Isern va néixer a l’hospital Clínic de Barcelona el 14 de setembre de 1966. Es va criar a Sarrià del Besós amb el seu pare i després amb la seva àvia paterna, Francisca Isern Piñol, a causa d’una malaltia del seu pare, Juan Beamonte. “Va ser quan el metge del meu pare, el doctor Juan Hernández Herrero, va recomanar a la meva àvia que em portés intern a una escola de pagament, de la Congregación de las Hermanas del Buen Pastor. Tots els caps de setmana venia la meva família a veure’m. Jo era feliç i em van dir que si jo estava allà era només per un període de temps curt, però un dia van venir i jo ja no hi era”, explica. Molts anys més tard, Juan Francisco Beamonte va saber que a la seva àvia li havien dit que havia estat adoptat per un matrimoni de banquers de València. “Va ser molt dur per la meva àvia. Com que no estava d’acord va anar a la Junta Provincial de Menors de Barcelona, però no li feien cas, mentrestant a mi em van internar durant un mes aproximadament en un orfenat de Barcelona. Va ser horrorós”. A finals del juny de 1973, em van venir a buscar un matrimoni de Banyoles, Joan Coll Soler i Anna Corominola Sitjà. Eren els meus pares adoptius. A partir de llavors vaig ser Joan Coll Corominola. No vaig ser mai feliç. No he sabut mai què era l’estimació o l’amor d’uns pares. Em trobava sol i trist. Recordo que aquell mateix any van adoptar un altre nen, que ja passava temporades amb ells perquè estava en règim d’acollida fins que la seva mare el va donar en adopció. Van intentar tornar-me ”. Dos mesos més tard de la seva arribada a Banyoles, el seu pare biològic va morir. No es van poder acomiadar. “La meva àvia en un període de dos mesos va perdre un fill i un nét”.

joan-coll-corominola-3-figueresEl cas d’adopció de Juan Francisco Beamonte està ple, segons ha explicat a figueres.com, ple d’irregularitats i de falsificació documental. “Els meus pares adoptants em van inscriure falsament com a fill biològic, em van batejar per segona vegada l’any 1975 i de forma totalment irregular van fer una partida de bateig en data del 29 d’octubre de 1977 perquè concordés amb la inscripció de fill biològic”, explica Joan Coll, qui al llarg de tots aquests anys ha recopilat la informació. “Va ser tant irregular la meva adopció que jo, com a Juan Francisco Beamonte Isern vaig ser declarat pròfug perquè no em vaig presentar per fer el servei militar. Em van suplantar una identitat”, ha explicat, tot afegint: “Tinc dos certificats de naixement: un amb el nom de Joan Coll Corominola, del 14 de setembre de 1966, a Sant Adrià del Besòs i la segona, com a Juan Francisco Beamonte Isern, del 14 de setembre de 1966, a Barcelona. La documentació falsificada diu que el 18 de maig de 1974 vaig ser recollit i entregat en dipòsit per a una possible adopció i que el 21 de desembre de 1974 vaig ser considerat legalment abandonat. Si això fos veritat, com és que jo, amb els noms de Joan Coll Corominola, vaig entrar a l’escola graduada mixta Guèmol de Banyoles el setembre de 1973? Aquest certificat d’estudi desmunta tota la trama que hi ha al darrera de la meva adopció, bé de la meva compra per 150.000 de les antigues pessetes ”.
“No ha estat fàcil emocionalment descobrir aquesta trama. Només vull que es faci justícia”. Explica Joan Colls que en aquests moments no té cap relació amb els seus pares adoptants. “Ens trobem pel carrer i ni tan sols miren al meu fill petit. No puc consentir portar els cognoms d’unes persones que em van comprar i només vull que se sàpiga la veritat perquè aquelles persones van jugar a ser déu amb mi”.
joan-coll-corominola-2-figueresJuan Francisco Beamonte va descobrir que tenia quatre germans més i va conèixer la seva mare biològica, tot i que el va abandonar de petit. “Sempre em pregunto per què em van treure de la meva família real. Per què”. El retrobament amb el seus orígens el va poder fer gràcies a la seva cosina, Dolors Arias Beamonte, de la formatgeria Palou de Campdevànol. “M’ha ajudat molt. Sempre li estaré agraït. He sabut el que va haver de patir la meva àvia paterna perquè no sabia on era jo. Va perdre un fill i un nét en dos mesos”. Un dels moments més emotius que Joan Colls guarda en la seva memòria va ser quan li van donar el bastó del seu pare. “El tinc penjat en el menjador. És l’únic que em queda d’ell”.
La mirada de Juan Francisco Beamonte és trista i l’acompanya un somriure cansat. Només té 48 anys, però sota les seves espatlles arrossega el sentiment que suposa per a un nen de sis anys entendre per què la seva família el van abandonar, que l’arrenquessin d’una família i d’una vida que mai la va poder viure, perquè algú va decidir que fos així. El seu cas està en mans d’advocats, – amb el suport de l’associació SOS Bebés Robados Cartalunya- porta dos anys en els jutjats, però tot i l’extensa documentació la seva causa està arxivada. La segona vegada perquè segons li van dir el delicte estava prescrit. “No hi ha cap imputació. No han cridat a cap dels testimonis que hem demanat. Un jutge em va dir que hauria d’haver denunciat el cas quan tenia 18 anys. Llavors jo no sospitava res. Per què arxiven el cas? Al meu entendre hi ha molta gent implicada: el metge i l’advocat que va tramitar la documentació falsa de la meva adopció i no interessa descobrir el que es va fer. Està clar que no deixaré de lluitar perquè se sàpiga el que em van fer. Això no m’ho trauran”.

Fotos: Xavi Toral

joan-coll-corominola-darrerajoan-coll-corominola-004
joan-coll-corominola-005

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista