Hègira, una bona exposició

20171110_182118

Si l’exposició és interessant, més ho van ser les paraules de presentació de Joaquim M Vila, el nostre peculiar ciutadà figuerenc i autor d’aquest recull personal de fotografies: Hegira. Una mirada des del front de guerra a la fortalesa Europa a la casa Empordà de Figueres.

Peculiar ja que són pocs el qui poden presentar un currículum personal de viatges pel món per conèixer les dificultats i les injustícies del viure quotidià en aquests ‘planeta convuls. Vila ens mostra el seu itinerari des de la guerra contra Isis al Kurdistan iraquià; la vall de Bekka al Líban; i les fronteres europees del transit marítim de Turquia a l’illa greca de Lesbos, de la frontera entre Sèrbia i
Hongria i l’africana de Ceuta; també la frontera interior entre França i les illes Britàniques a Calais.

La mostra, presentada en format d’un itinerari de camp de refugiats ens obra la finestra a retrats de gent que s’ha vist obligada a traslladar-se per efectes de la guerra o per condicionants d’una economia difícil.

Són les conseqüències d’una evolució històrica provocada per conceptes relativament coneguts. L’imperialisme, el colonialisme, la destrucció ecològica, que creen una situació particular on sorgeixen nous feixismes com el d’Estat Islàmic. Contrasta amb aquest postcolonialisme la “fortalesa Europa” que en el textos escolars és un model de valors que avui es practiquen poc i que ens permet veure com tracta als refugiats, aquests ciutadans que busquen els nostres paraigües per evitar unes guerres que en som complisses.

Un recull fotogràfic molt recomanable, una mena de mur de les lamentacions
que ens obre finestres a la història dels sense història.