Jordi Calvet: “He sabut posar-me a la pell d’un terrorista”

Jordi-Calvet

S’ha traduït al castellà la segona novel·la de Jordi Calvet (Barcelona, 1973 i resident des que té cinc anys a comarques gironines), ‘La espada de Alá’ (Editorial Gregal). En ella un jove tailandés, fill d’un dels caps de la màfia tailandesa, intenta trobar sentit a la seva vida i ho fa a través de les tesis més radicals de l’Islam, que el portaran a perpetrar una massacre en nom d’Al-Qaeda. L’escenari escollit és Barcelona i més concretament el Camp Nou durant el partit Barça-R.Madrid.  Amb aquesta obra, l’autor posa l’accent sobre la violència jihadista que hi ha a Tailàndia, força desconeguda però que en els darrers deu anys ha causat 6.000 morts. La novel·la ha tingut ressó entre la premsa esportiva de Madrid i internacional.

-En primer lloc, voldria preguntar-li si es considera un visionari. Perquè la seva darrera novel.la, ‘L’espasa d’Al·là’, planteja un atemptat jihadista en un partit de futbol, un Barça-Madrid concretament, i al final s’ha pogut veure que els partits de futbol són objectiu terrorista.
-Més que dir que sóc un visionari, el què sí que és evident és que el posar-me a la pell d’un terrorista ho he sabut fer. Quan vaig començar a preparar la novel.la vaig, pensant com un d’aquests fanàtics, si un atemptat tindria ressò seria en un camp de futbol. La seguretat fins els atemptats de París era baixa en respecte aquesta amenaça, perquè no es contemplava aquesta possibilitat, i ara és obvi que la perspectiva a Europa ha canviat i tothom té clar que els estadis poden ser un clar objectiu.

-Creu que ara ja no serà possible un atemptat en un camp?
–Ara és evident que les mesures de seguretat han millorat molt. Es va veure en el clàssic. El tema és veure si aquesta alta seguretat ha vingut per quedar-se o només es fruit de la psicosi del moment. En tot cas, ara és més complicat i això és una bona noticia, però no és impossible.

–Tot i això, hi ha una inseguretat latent i molt viva entre nosaltres
–Encara hi han amenaces. Recordi el dron que fa poc sobrevolava un estadi amb una bandera. Si enlloc d’una bandera portes una altra cosa… De tota manera, no ens hem de deixar intimidar per aquests assassins, sinó ens hauran guanyat la batalla i això no ho hem de permetre. El risc zero no existeix en cap lloc. I menys, a les aglomeracions de gent. Per tant, jo seguiré anant a l’estadi quan en vingui bé, aniré de vacances a París i seguiré fent el mateix que hauria fet sinó existissin aquestes bèsties.

–I ara parlant de literatura. Ara fa dues setmanes va sortir a la venda la traducció de ‘L’espasa d’Al·là’ a l’espanyol i la primera edició s’ha esgotat en pocs dies, grans crítiques a la premsa, fins i tot , el Mirror anglès li va dedicar una pàgina fa uns mesos. Li sobta aquest èxit?
–Més que sobtar el què fa es emplenar-me d’orgull. Després de molt de temps per preparar el llibre és una gran satisfacció veure que agrada.

–Nous projectes?
–Estic preparant la segona part de la trilogia de ‘L’espasa d’Al·là’?

–Ens pot avançar alguna cosa?
–Prefereixo que no. Només dir-li que seguirem abordant el tema del terrorisme jihadista a casa nostra.

–No li fa por?
–Com li deia no els vull donar el gust de tenir-ne. Seria com admetre que han guanyat.

–Veu el final?
–Realment, és molt complicat. Perquè mentre n’hi hagi un sol de viu pot fer mal. En tot cas treballar sobre el terreny és una manera, encara que sinó hi han tropes de terra, casa per casa serà molt complicat i per un altre cantó la comunitat immigrada que està a casa nostra s’hauria de conscienciar de que no els fan cap bé i davant de qualsevol insinuació referent a aquest tema haurien de denunciar. De fet, crec que l’amenaça és tant gran que s’hauria de crear una línia expressa per facilitar aquestes denuncies, a l’igual que fem amb una altra gran xacra d’aquesta societat com són els maltractaments.

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista