Josep Maria Cañellas, pioner de la fotografia instantània

jm-Canellas_album_rubaudonadeu-1

Josep Maria Cañellas (Reus, 1856-París, 1902), autor de les fotografies de l’Àlbum Rubaudonadeu que custodia la Biblioteca de Figueres, serà objecte d’un documental que el reivindicarà com a pioner de la fotografia instantània.

La Biblioteca de Figueres custodia el que podríem anomenar una joia del patrimoni fotogràfic a Catalunya: l’Àlbum Rubaudonadeu. Es tracta d’una col·lecció excepcional de 555 fotografies (albúmines) realitzades entre 1888 i 1889 per Josep Maria Cañellas, un fotògraf reusenc establert a París, a iniciativa del mecenes Josep Rubaudonadeu (Figueres, 1841-Madrid, 1916), el qual li encarregà un extens reportatge fotogràfic de l’Alt Empordà que havia d’incloure tots els pobles, monuments i conjunts artístics, oficis, fires i mercats, festes populars, així com també imatges de la vida quotidiana dels seus habitants.

Cañellas, fotògraf d’instantànies, va saber copsar amb mestria la realitat de la comarca de finals del s. XIX, i avui l’Àlbum Rubaudonadeu és objecte de l’atenció de Carles Esporrín, un fotògraf i periodista reusenc que en voler realitzar un treball de camp sobre els fotògrafs rellevants de Reus, descobrí Josep Maria Cañellas i va quedar captivat per la qualitat del seu treball. Aleshores va decidir fer un documental sobre el fotògraf amb la col·laboració de la periodista i guionista Luz López.jm-Canellas_album_rubaudonadeu-2 El passat dilluns la Biblioteca de Figueres rebia la visita d’ambdós periodistes acompanyats per part de l’equip de professionals d’F21, un col·lectiu de fotògrafs apassionats per la fotografia documental establert al Camp de Tarragona, amb l’objectiu de prendre imatges de l’Àlbum Rubaudonadeu que formaran part del documental sobre Josep Maria Cañellas, que vol reivindicar al fotògraf com a pioner de la fotografia instantània. Per fer-ho es resseguirà la vinculació de Cañellas amb Figueres i el mecenes empordanès, així com també el seu treball a París, capital cultural de l’Europa d’aquells moments. El documental comptarà amb la participació de dos historiadors que han estudiat a fons la figura de Cañellas, Anna Capella i Jaume Santaló, autors del llibre-catàleg Josep Maria Cañellas : Reus 1856 – París 1902 : photographie des artistes vinculat a l’exposició realitzada al Museu de l’Empordà del 17 de desembre de 2005 al 26 de febrer de 2006.

canellas-figueresLa figura de Josep Maria Cañellas i l’Àlbum Rubaudonadeu han estat objecte d’estudi per part de diversos historiadors, com ara Inés Padrosa, que el 1994 publicava els articles “L’Àlbum Rubaudonadeu, història gràfica empordanesa” i “La temàtica i la tècnica de l’Àlbum Rubaudonadeu” a la Revista de Girona. L’any 2006, la delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, editava Àlbum 1888 i 2005 : dues visions de l’Alt Empordà amb textos de Josep Algans i Joan Cos entre altres, el 2007 David Iglesias publicava l’article “Els àlbums Rubaudonadeu i la reivindicació del patrimoni fotogràfic” a la Revista de Girona, i el 2017, la publicació La Història de la fotografia a l’Empordà : la fotografia que fa història de l’Institut d’Estudis Empordanesos, inclou un estudi de Joan Cos dedicat a Josep Maria Cañellas.

D’altra banda, el mateix dilluns 19 de novembre, en la seva visita a Figueres i Vilabertran, la Consellera de Cultura i diversos càrrecs de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, s’acostaven a la Biblioteca Fages de Climent per conèixer els Àlbums Rubaudonadeu de primera mà.

Malgrat que durant molts anys aquests àlbums no s’han conservat en les condicions més idònies, actualment es troben en un estat de conservació relativament bo i són objecte de mesures de conservació preventiva per evitar-ne la seva degradació, havent estat practicada de manera recent una neteja per aspiració. Per evitar una manipulació excessiva l’any 2000 la Biblioteca de Figueres en va fer fer una còpia facsímil dels negatius i va digitalitzar els àlbums per tal de facilitar la recerca dels estudiosos i, alhora, divulgar aquests documents patrimonials d’alt valor històric, posant-lo gratuïtament en accés obert a Internet, essent consultable a través de la pàgina web de la Biblioteca de Figueres i el repositori documental Regira de la Diputació de Girona.