Josep Quer. Un home amb un contrabaix

josep-quer-music-figueres-2016

Josep Quer i Agustí (Vilafant, 1943) és un intèrpret de contrabaix ben nostre i que gaudeix d’un gran prestigi arreu del món. Un prestigi guanyat a pols durant molts anys de carrera, tant en el món de la música de cobla com en el del jazz i la música clàssica. Una mostra d’aquesta consideració internacional envers Quer la constitueix haver estat convidat pel certamen Bass Convention (Bass2016 Prague) ─un congrés internacional itinerant que enguany se celebra del 20 al 25 de setembre a la ciutat de Praga─ a dur a terme diverses classes magistrals, així com alguns concerts que el nostre contrabaixista centrarà en la música catalana, amb peces d’Albèniz, Granados i Valls. El Bass es defineix com un punt de trobada de professionals, amateurs, docents, enamorats i institucions contractadores, i que vol ser també un lloc d’intercanvi de coneixements i motiu d’inspiració. En aquesta ocasió, el nostre contrabaixista s’acompanyarà de Josep Maria Surrell al piano. Val a dir que la seva participació al Bass2016 Prague ha estat possible gràcies a una beca de l’AIE (Artistas, Intérpretes o Ejecutantes, Sociedad de Gestión), l’associació que defensa els drets dels artistes i promou la divulgació de la cultura musical.

Diuen que ningú no és profeta en sa terra, però en el cas de Josep Quer aquesta apreciació és dolorosa. No entre els seus companys de professió i exalumnes, els quals li professen un gran respecte i una admiració sincera. Tanmateix, a peu de carrer passa desapercebut. En part, i sense cap dubte, a causa de la seva qualitat humana ─que el fa defugir l’envaniment i l’autobombo─, del respecte i la senzillesa en el tracte, i d’un tarannà tranquil i afable.

Josep Quer ha estat component, entre altres formacions musicals de tota mena, de l’Orquestra Internacional Maravella, l’Orquesta Sinfónica de Euskadi, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i diverses orquestres simfòniques i de cambra a Perpinyà i a la Catalunya del Nord, en aquests últims casos com a solista. Com a contrabaixista convidat, ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Montpeller i amb l’Orquestra Simfònica Empordà-Languedoc Roussillon. Com a docent, ha impartit classes no només de contrabaix, sinó també de violí (l’instrument amb el qual es va iniciar en el món de la música), de trombó i contrabaix en diversos conservatoris tant al País Basc com a Catalunya, i específicament de contrabaix a la Double Bass Master de Reding (Anglaterra); a la Longy School de Cambridge (Massachussets), a la Manhattan School of Music (Nova York), a Kalamazoo (Michigan) i, darrerament, a l’Escola de Música del Casino Menestral Figuerenc. També ha estat impulsor i director de la cobla La Principal de Vilafant, formada per músics de cobla de renom.

El contrabaix ha portat Quer a actuar en molts països del món. Ha treballat amb l’organista japonesa Izumi Kando i ha interpretat un repertori molt ampli (música popular catalana, música de cambra, repertori simfònic i òpera) arreu d’Europa i Amèrica. El jazz el porta, sovint, a tocar amb orquestres nord-americanes i amb grans intèrprets a Boston, Nashua, Mildford i altres localitats dels Estats Units.

Quant a enregistraments, podem trobar interpretacions de Josep Quer als CD Contrabaix nostre (ALTERNATIVA, 1993); El bruixot del contrabaix, dedicat (1996, dedicat al compositor Josep Cervera); El Duende. Homenatge a Pere Valls i Duran (PICAP, 2001) i Lupus Vincetur-El contrabaix viatger (2012, PICAP-Fundació Catalana de Lupus-desease&International Society of Bassissts, amb Santi Escura al piano i Toni Gadea a la percussió). Es pot trobar també un solo de contrabaix a càrrec de Quer a la banda sonora de la pel·lícula Babaouo, un film de Manuel Cussó-Ferrer (director d’actualitat a Figueres aquests dies per l’exposició a la Casa Empordà sobre la pel·lícula L’última frontera) sobre un guió de Salvador Dalí.

Aquest currículum, que aquí apareix ressenyat de manera breu, és extensíssim, i d’una gran qualitat. Un exemple més del talent que tenim, desconegut d’un públic ampli i de les institucions, i que ─a no tardar gaire─, cal que Figueres i l’Empordà el reconegui i el tracti com cal.

Montserrat Segura