La Fundació Dalí publica el primer catàleg raonat d’Escultura de Salvador Dalí (1931-1936)

catalec-raonat-salvador-dali-figueres-2019

Aquest matí s’ha presentat a La Pedrera, Barcelona, el primer tram del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra Tridimensional de Salvador Dalí.

INVESTIGACIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE SALVADOR DALÍ

El Centre d’Estudis Dalinians (CED) de la Fundació Gala-Salvador Dalí s’ha concentrat des de finals de 2011 en l’estudi de la creació escultòrica de Dalí. L’any 2014 es van donar a conèixer els primers resultats amb la publicació dels Criteris artístics de la Fundació Gala-Salvador Dalí en matèria d’escultura i obra tridimensional. Amb el Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí es difonen les primeres obres de la producció escultòrica de l’artista i es fonamenten els criteris que permeten la seva catalogació. El primer tram inclou l’obra escultòrica de Dalí fins l’any 1936.

  1. CRONOLOGIA DE L’OBRA ESCULTÒRICA FINS AL 1936

  2. CRITERIS ARTÍSTICS DE L’ESCULTURA ORIGINAL

  3. METODOLOGIA DE TREBALL

  4. GLOSSARI

1. CRONOLOGIA DE L’OBRA ESCULTÒRICA FINS AL 1936

La data de la primera obra escultòrica de Dalí és encara incerta. Es mantenen en estudi algunes creacions de principis dels anys 20, en què l’autoria de Dalí resulta indeterminada. Es tracta d’intervencions pictòriques en objectes decoratius que requereixen encara noves comprovacions abans d’establir o descartar l’autoria de Dalí.

No és fins a principis de la dècada de 1930 que es defineix una primera i veritable etapa de producció escultòrica. L’any 1931 Dalí publica un article titulat “Objets surréalistes” a Le surréalisme au service de la révolution que es converteix en un manifest teòric sobre les noves possibilitats de l’objecte oníric proposat per Breton. Dalí teoritza sobre sis categories diferents d’objectes surrealistes i presenta el seu Objecte de funcionament simbòlic, juntament amb els d’Alberto Giacometti, Valentine Hugo, André Breton i Gala Éluard. Aquestes creacions es distingeixen pel seu caràcter simbòlic i fetitxista i són les que defineixen en primer terme l’obra escultòrica de Dalí entre el 1931 i el 1936.

D’alguna manera, aquests objectes avalen la teoria de l’alliberació de l’inconscient explicada en el mètode paranoico-crític, que l’artista comença a desenvolupar en l’assaig titulat ”L’ase podrit“, publicat l’any 1930 a La Femme visible.

Durant aquest període Dalí dedica diversos escrits a la teoria de l’objecte en totes les seves variants. Parla per primera vegada dels objectes ”superrealistes“ en un article que va aparèixer a L’Amic de les Arts el 1929. A partir d’aquest moment, fa referència en nombroses ocasions a l’obra escultòrica i l’objecte i publica un seguit d’assaigs específics titulats “The object as revealed in Surrealist Experiment” (1932), “Objets psycho-atmosphériques-anamorphiques” (1933) i “Honneur à l’objet!” (1936).

Bust-de-dona-retrospectiuEn aquests anys també es pot descriure un altre tipus molt concret d’obra escultòrica, l’escultura-objecte. L’artista identifica d’aquesta manera el seu objecte surrealista Bust de dona retrospectiu, creat el 1933, en el llibre La Conquête de l’irrationnel. Malgrat que no incideix en els detalls conceptuals o tècnics, aquest tipus de creació es percep com un assemblatge d’objectes trobats o objectes de naturalesa no artística.

Dalí també participa en algunes creacions que representen nous reptes conceptuals a nivell artístic. És el cas de les escultures involuntàries, realitzades en col·laboració amb el fotògraf Brassaï i presentades a la revista Minotaure l’any 1933. Aquestes obres són el resultat d’un acte de creació automàtica, en què la mal·leabilitat de la matèria i la imatge fotogràfica esdevenen els dos processos essencials. En aquest cas, es demostra la importància que Dalí atorga a la fotografia dins el procés de creació artístic, tal i com ell mateix destaca en un article publicat a la Gaseta de les Arts l’any 1929: “El sol fet de la transposició fotogràfica ja implica una total invenció”.

També és interessant comprovar que entre el 1933 i el 1936 Dalí es dedica amb una intensitat significativa a la creació d’escultures de guix. Segurament l’exemple més conegut és la seva famosa Venus de Milo amb calaixos del 1936, avui a The Art Institute of Chicago, si bé hi ha diverses obres a les quals Dalí dona forma amb aquest material. Algunes fotografies de l’arxiu del CED permeten veure Dalí treballant en escultures de guix a Portlligat vers el 1933. En algunes ocasions intervé pictòricament en escultures de guix d’altres autors, obres que s’han classificat en la categoria d’escultura intervinguda, com el bust de Joella Lloyd de 1933-1934 del Museo Reina Sofía de Madrid.

En aquest primer tram cronològic també es poden trobar altres objectes especials com Babaouo del 1932, conservat a la Torre de tots els Enigmes del Teatre-Museu Dalí de Figueres, i El petit teatre de 1934, del MoMA de Nova York. I, d’altra banda, algunes instal·lacions que es coneixen únicament per fotografies de l’època.

En relació amb el procés de creació, cal destacar que en aquesta primera etapa s’han identificat essencialment obres originals úniques. Dins d’aquest conjunt s’han detectat algunes obres originals úniques amb versions, és a dir, obres modificades per Dalí mateix després de la seva primera exposició i que mostra successivament amb elements nous. Cadascuna d’aquestes presentacions noves s’ha identificat com a versió original única. El cas més paradigmàtic és el de l’obra Bust de dona retrospectiu, que, després de presentar-la per primera vegada a la Galerie Pierre Colle de París el 1933, Dalí la modifica a partir del 1934, fet que dona lloc a noves versions efímeres que es documenten fins al 1939. Per aquest motiu, aquest primer tram d’obres datades fins al 1936 també inclou aquestes versions de cronologia posterior, pel fet d’estar associades a la creació de l’obra original única del 1933.

2. CRITERIS ARTÍSTICS DE L’ESCULTURA ORIGINAL DE SALVADOR DALÍ

Són objecte d’aquest catàleg les escultures i els objectes tridimensionals, incloses les instal·lacions, que es puguin acreditar com a creació de l’artista i que compleixin els estàndards d’una obra original. L’autoria de Dalí es garanteix mitjançant l’estudi de l’obra, sempre que s’hagin pogut establir de manera contrastada les característiques pròpies de la creació de l’artista i la seva vinculació directa amb l’obra. Així mateix, l’originalitat d’una obra escultòrica s’estableix en virtut d’uns criteris específics relacionats amb el seu procés de creació. A diferència de la pintura, l’obra escultòrica es pot reproduir mecànicament i, per aquest motiu, cal establir uns estàndards que permetin distingir l’obra original. En aquest context, el terme “original” no només es refereix a l’autenticitat de l’obra, sinó que també respon a l’aplicació d’uns estàndards relacionats amb el nombre d’exemplars permesos d’una edició. La fase preliminar d’aquest treball es va centrar en determinar unes normes específiques per identificar i classificar l’obra escultòrica de Dalí.

En el primer tram d’obres, fins al 1936, es poden identificar tres tipologies diferents d’acord amb els criteris que es descriuen a continuació:

Obra original única

Una escultura o objecte tridimensional es pot considerar com una obra original única de Dalí quan ha estat concebuda i realitzada per l’artista com una única unitat en vida, és a dir, abans del 23 de gener del 1989. En cas que l’obra estigui signada, cal comprovar, a més, que la signatura coincideixi i que sigui autèntica de Dalí.

Obra original única amb versions

Dins l’apartat anterior, s’han identificat alguns casos molt particulars en què s’ha pogut constatar la intenció del mateix Dalí de modificar una obra original única. Això vol dir que, després de la seva primera presentació, una obra determinada ha estat sotmesa a certes modificacions, entenent com a modificació la substitució, l’addició o l’alteració d’algun dels seus elements integrals. Per aquest motiu, i per significar aquesta voluntat expressa de l’artista, aquesta obra es classifica com una obra original única amb versions de Dalí.

Versió original única

Cada modificació o nova presentació d’una obra original única s’ha classificat convenientment com una versió original única de Dalí. Tal i com s’acaba d’assenyalar, l’artista realitza aquestes versions sobre la mateixa obra, fet que automàticament confereix a cadascuna d’aquestes creacions la naturalesa d’obra efímera. En determinades ocasions, l’artista introdueix alguna variant en el títol de la versió, la qual cosa referma la seva voluntat de considerar aquestes noves composicions com obres en si mateixes. Evidentment, aquestes versions han de complir els mateixos criteris que una obra original única, és a dir, han d’haver estat concebudes i realitzades pel mateix artista en vida.

En els trams successius d’aquest catàleg es veurà com, més enllà de l’obra única, la creació escultòrica de Dalí també incorpora edicions originals, és a dir, obres concebudes i realitzades per a la producció de diversos exemplars. Aquestes obres s’identifiquen segons els mateixos criteris artístics amb les dues categories que s’indiquen a continuació:

Obra original

D’acord amb els principals criteris i estàndards d’obra escultòrica de caràcter internacional, una edició original s’identifica quan es pot determinar una edició limitada no superior als 8 exemplars més 4 proves d’artista, realitzada pel mateix artista en vida i sota la seva supervisió. Aquesta edició ha de partir d’un model realitzat directament per l’artista. Cadascun dels exemplars d’aquesta edició limitada es considerarà una obra original de Dalí sempre que es puguin validar unes condicions addicionals determinades. De manera prioritària, cal que existeixi un contracte signat per Dalí en què s’estableixin els termes de l’edició. En relació amb l’exemplar concret, a fi de poder garantir-ne l’originalitat, cal que les dimensions, els materials, la numeració i el fabricant o fonedor coincideixin amb els autoritzats per Dalí. En cas que l’obra estigui signada, cal comprovar, a més, que la signatura coincideixi i que sigui autèntica de Dalí.

De manera excepcional, es pot considerar algun dels exemplars d’una edició original com un exemplar original únic. Això succeeix quan un exemplar presenta unes particularitats que el distingeixin de la resta, sempre que es pugui demostrar que aquests canvis han estat realitzats i supervisats per Dalí en vida.

Obra original pòstuma

Es considerarà l’existència d’una obra original pòstuma quan aquesta sigui el resultat d’una edició limitada d’escultures o obres tridimensionals feta després del 23 de gener del 1989, no superior als 8 exemplars més 4 proves d’artista i derivada d’un model realitzat per Dalí en vida. A fi que aquesta obra es pugui classificar com a tal, cal que compleixin els mateixos requisits que una obra resultat d’una edició original i les dues condicions següents: que el model utilitzat no procedeixi d’un sobremotlle i que l’obra es presenti expressament com a obra pòstuma.

3. METODOLOGIA DE TREBALL

La publicació digital d’aquest catàleg és el resultat d’una metodologia de treball especialment concebuda i executada pensant en les necessitats concretes de l’obra escultòrica de Dalí. El plantejament pren com a base el Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, que es va completar el desembre del 2017, si bé l’estructura i la presentació s’han adequat a les exigències pròpies de l’obra tridimensional.

3.a. Definició d’estàndards d’identificació i classificació

En aquesta fase no s’ha treballat per trams cronològics, sinó que s’ha traçat una panoràmica completa sobre la producció de l’artista, des dels inicis fins a les darreres obres conegudes. Això ha permès comprendre, d’una manera concisa, les característiques particulars que defineixen la producció de Dalí en el camp de l’obra escultòrica així com establir un sistema per distingir clarament entre una obra original, una obra múltiple o una reproducció.

Els resultats d’aquesta primera fase de treball es poden consultar des de 2014 al web de la Fundació Dalí amb el títol Criteris artístics de la Fundació Gala-Salvador Dalí en matèria d’escultura i obra tridimensional.

3.b. Contingut

Aquest catàleg raonat inclourà exclusivament tota l’obra escultòrica que es pot identificar com a obra original de Dalí. La identificació d’una obra original s’ha establert d’acord amb els estàndards prèviament definits. Ateses la diversitat i la riquesa de materials i tècniques que Dalí utilitza, aquest catàleg no es limita a l’escultura concebuda en el sentit més tradicional del terme, sinó que també admet altres categories d’obres tridimensionals. Així, són objecte d’aquest catàleg les escultures, els objectes i les instal·lacions originals que es puguin atribuir a l’autoria de Dalí. Dins d’aquests tres grans grups, s’han identificat fins ara les categories següents: escultura de volum rodó, escultura intervinguda, escultura involuntària, escultura-objecte, escultura-objecte efímera, instal·lació efímera, objecte, objecte automàtic, objecte de funcionament simbòlic, objecte intervingut i objecte surrealista. Per obtenir més informació, es pot consultar el Glossari que s’inclou en aquest document.

L’abast de l’obra original de Dalí abraça les obres no tan sols de la col·lecció de la Fundació Dalí sinó també d’altres, públiques o privades.

3.c. Identificació d’obres

S’ha dut a terme un buidatge exhaustiu de tot tipus de font documental que pogués proporcionar informació sobre l’existència d’una obra determinada. L’arxiu del CED i el seu fons documental han tingut un paper determinant en aquesta fase de treball, a banda d’arxius externs.

En el primer tram, la imatge fotogràfica ha tingut un protagonisme essencial a l’hora d’identificar algunes obres. Es tracta principalment de fotografies d’exposicions d’època en què es recull el testimoni d’algunes obres efímeres o d’obres la localització actual de les quals es desconeix. També s’ha treballat amb fotografies de Portlligat, dels apartaments que Dalí i Gala van ocupar a París o d’altres llocs on puntualment es van conservar algunes d’aquestes obres. En aquests casos, la imatge fotogràfica s’ha contrastat amb altres proves documentals per assegurar-ne l’autoria.

3.d. Documentació

S’ha recopilat informació procedent de diferents fonts documentals, especialment manuscrits, contractes, correspondència, fotografies, publicacions, catàlegs d’exposició, documents efímers, etc. La informació proporcionada per aquests documents ha determinat aspectes tan importants com l’autoria de l’obra i ha permès comprendre’n la creació.

També s’ha pogut determinar la correlació que sovint hi ha entre l’obra pictòrica i l’obra escultòrica de Dalí i establir una sèrie de relacions entre determinades obres. En alguns moments, la iconografia pròpia de la pintura de l’artista es transvasa a l’obra tridimensional i el repertori de l’època surrealista constitueix un testimoni paradigmàtic.

3e. Contacte amb els propietaris

Un cop seleccionades i documentades totes les obres que a priori compleixen els requisits per ser objecte d’aquest catàleg, s’ha contactat amb els seus propietaris per complementar la informació. En els casos en què no s’ha rebut resposta, la publicació de l’obra es manté en espera i no figura de moment en aquest catàleg.

3.f. Atribució de l’obra

Amb tota la documentació recopilada, s’han examinat directament les obres que presenten les garanties suficients per ser considerades originals de Dalí. S’ha pogut contrastar la informació recopilada amb les característiques compositives, formals, materials i tècniques de cada obra escultòrica. En algunes ocasions, s’ha treballat a partir de les fotografies d’alta resolució i les indicacions facilitades pels propietaris actuals de la peça.

El fet que una obra no consti en aquest catàleg raonat es pot deure a motius diferents: potser no compleix les garanties necessàries per ser considerada una obra original de Dalí o bé que no es disposa de la informació suficient per prendre una decisió sobre la seva autoria i originalitat. Aquestes obres passen a formar part d’un fons en estudi.

3.g. Work in progress

Com en el catàleg de pintures, la publicació digital ens permet establir un treball en curs i un sistema permanent d’ampliació i revisió de la informació. Les noves informacions aportades, un cop analitzades i validades, són susceptibles de ser incorporades a la fitxa d’estudi del catàleg raonat. Així mateix, l’equip continua treballant tant en l’elaboració dels propers trams com en l’ampliació de la informació dels trams ja publicats.

4. GLOSSARI

Les definicions incloses en aquest glossari es basen en alguns diccionaris i tesaurus de referència com el Concise Oxford Dictionary of Art Terms i l’Art & Architecture Thesaurus, del Getty Research Institute.. Alguns termes s’han completat amb l’aportació de fonts de l’època, com el Dictionnaire abrégé du surréalisme del 1938, i també amb els escrits de Dalí relacionats amb l’obra escultòrica, especialment significatius durant la dècada de 1930. Igualment s’han pres en consideració algunes declaracions de l’artista en la seva La vida secreta de Salvador Dalí, publicada l’any 1942, que de manera retrospectiva fan referència a algunes obres. Cal assenyalar que alguns termes són intrínsecs a la producció daliniana, és a dir, responen a creacions originals de l’artista i, per tant, la seva definició es basa, exclusivament, en el testimoni directe de Dalí.

Assemblatge

Tècnica artística utilitzada per a la creació d’una obra d’art tridimensional a partir de la combinació de materials o objectes diversos, normalment objectes trobats o altres elements de caràcter no artístic. L’obra també pot incloure elements pintats, esculpits o modelats per l’artista. L’aplicació d’aquest terme se sol relacionar amb determinades obres creades per Jean Dubuffet l’any 1953.

Escultura

Obra d’art tridimensional en què les imatges i les formes es reprodueixen en relleu, gravat o ple relleu. El terme es refereix especialment a les obres d’art creades tallant o gravant un material dur, modelant o fonent un material mal·leable (que normalment s’endureix després) o bé agrupant peces per crear un objecte tridimensional. Se sol utilitzar per fer referència a objectes de mida gran o mitjana fets de pedra, fusta, bronze o un altre metall. Per als objectes petits se sol utilitzar el terme “talla” o una altra designació adequada. “Escultura” fa referència a obres que representen éssers, objectes o grups d’objectes tangibles o bé obres abstractes que tenen unes vores i uns límits definits i es poden mesurar.

Escultura automàtica

En l’article “The Object as Revealed in Surrealist Experiment” publicat a This Quarter l’any 1932, Dalí defineix l’escultura automàtica en els termes següents: “En cada trobada per a polemitzar o experimentar, que cada persona rebi una quantitat fixa de material mal·leable per què el treballi automàticament. Les formes que es fan així, juntament amb les notes de cada creador (sobre el temps i les condicions de la producció), es recullen i s’analitzen posteriorment”.

Escultura intervinguda

Obra tridimensional característica de Dalí, que es distingeix per la intervenció de Dalí en una escultura d’un altre autor. Aquesta pràctica es pot manifestar a través de diferents tècniques i normalment s’identifiquen intervencions pictòriques o assemblatge d’altres objectes.

Escultura de volum rodó

Escultura en què les formes són tallades o modelades en tota la seva circumferència, cosa contrària a tenir formes projectades o enfonsades en una superfície contínua.

Escultura involuntària

L’escultura involuntària respon a una nova categoria d’obra escultòrica de filiació daliniana, en què determinats objectes trobats o escultures automàtiques es fotografien d’acord amb unes directrius artístiques concretes. D’aquesta manera, l’any 1933 Dalí assumeix la direcció artística d’una sèrie de fotografies realitzades per Brassaï, en què la creació escultòrica adquireix una nova dimensió conceptual i artística, fonamentada en l’essència de la imatge fotogràfica. Es van publicar el 1933 a la revista Minotaure, amb uns títols descriptius atorgats amb tota probabilitat per Dalí, que permeten comprendre’n la composició. Fins avui no es té constància que aquestes creacions s’exhibissin o es presentessin com obres en si mateixes, més enllà de la fotografia.

Escultura-objecte

Obra d’art tridimensional creada a partir de la combinació de materials o objectes diversos, normalment objectes trobats o altres elements de caràcter no artístic. L’obra també pot incloure elements pintats, esculpits o modelats per l’artista.

Escultura-objecte efímera

En la producció de Dalí s’han identificat algunes escultures-objecte que el mateix artista modifica i transforma successivament, generant versions originals úniques. Cada versió té una vida limitada, perquè es perd quan és substituïda per una versió nova, fet que confereix a aquestes creacions un caràcter efímer.

Escultura

Obra d’art tridimensional en què les imatges i les formes es reprodueixen en relleu, gravat o ple relleu. El terme es refereix especialment a les obres d’art creades tallant o gravant un material dur, modelant o fonent un material mal·leable (que normalment s’endureix després) o bé agrupant peces per crear un objecte tridimensional. Se sol utilitzar per fer referència a objectes de mida gran o mitjana fets de pedra, fusta, bronze o un altre metall. Per als objectes petits se sol utilitzar el terme “talla” o una altra designació adequada. “Escultura” fa referència a obres que representen éssers, objectes o grups d’objectes tangibles o bé obres abstractes que tenen unes vores i uns límits definits i es poden mesurar.

Instal·lació efímera

Instal·lació concebuda amb una durada determinada, ja sigui pels materials emprats, per la voluntat de l’artista o per l’espai expositiu.

Instal·lació

Obres definides com assemblatges o creacions, en què l’espai ocupat per tots els seus elements és concebut com una part del seu disseny. Aquestes creacions daten de començaments del segle XX i es generalitzen especialment durant la dècada de 1970. Les instal·lacions, concebudes tant per a espais interiors com exteriors, poden exigir la presència física i el compromís actiu de l’espectador.

Màquina de pensar

Entre els objectes surrealistes, Dalí distingeix aquesta categoria en l’article “Honneur à l’objet !” publicat a Cahiers d’art l’any 1936, quan inclou La jaqueta afrodisíaca en la categoria de les “màquines de pensar”. En un altre article publicat a Art Front el 1937 i titulat “I defy Aragon”, Dalí fa referència a una creació anterior que identifica amb aquesta mateixa categoria: “El 1932, durant una sessió de treball del grup surrealista vaig descriure un complicat projecte per a un objecte surrealista que s’anomenaria «màquina de pensar», per a la qual em caldrien diversos centenars de petites copes plenes de llet calenta, penjades d’una tal manera que conformessin l’estructura d’un gran balancí” .

Objecte automàtic

Aquesta és la menció que consta en certs documents en què es fa referència a les escultures involuntàries publicades l’any 1933 a la revista Minotaures, realitzades conjuntament per Dalí i Brassaï, i també altres no publicades però que segurament formen part d’aquesta mateixa sèrie.

Objecte de funcionament simbòlic

Es tracta d’un nou tipus d’objecte surrealista establert per Dalí l’any 1931, que es distingeix pel seu origen i el funcionament automàtic. Tal com específica Dalí a l’article “Objets surréalistes” publicat a Le surréalisme au service de la révolution, aquests objectes estan “basats en les fantasies i representacions susceptibles de ser provocades per la realització d’actes inconscients”. L’origen d’aquestes creacions està relacionat, d’altra banda, amb la Bola suspesa d’Alberto Giacometti. Aquesta categoria dona lloc, a més, al nom del primer objecte surrealista creat per Dalí, que presenta a Le surréalisme au service de la révolution, juntament amb els d’Alberto Giacometti, Valentine Hugo, André Breton i Gala Éluard.

Objecte intervingut

Obra tridimensional característica de la producció de Dalí, que es distingeix per la intervenció de Dalí en una creació o un objecte d’un altre autor. Aquesta pràctica es pot manifestar mitjançant tècniques diferents i normalment s’identifica amb intervencions pictòriques o l’assemblatge d’altres objectes.

Objecte surrealista

D’acord amb La vida secreta de Salvador Dalí, “L’objecte surrealista és un objecte absolutament inútil del punt de vista pràctic i racional, creat únicament amb el fi de materialitzar d’una manera fetitxista, amb el màxim de realitat tangible, idees i fantasies de caràcter delirant”. L’origen d’aquestes creacions remet als ready made realitzats per Marcel Duchamp a partir del 1914 i també a l’objecte oníric proposat per André Breton el 1924. L’any 1931, en l’article “Objets surréalistes” publicat a Le surréalisme au service de la révolution, Dalí estableix una nova classificació d’objectes surrealistes amb sis categories: objectes de funcionament simbòlic, objectes transsubstanciats, objectes per projectar, objectes embolcallats, objectes màquines i objectes modelats.

Objecte trobat

Del francès objet trouvé. Objecte trobat per un artista i presentat com a obra d’art o com a part d’una obra d’art en virtut del seu valor estètic. Aquests objectes poden ser d’origen natural o creacions manufacturades i es presenten sense alteracions o bé amb alguna lleugera intervenció per part de l’artista. La pràctica de l’objecte trobat és pròpia, especialment, dels artistes dadaistes i surrealistes.

Objecte

En general, s’identifica amb un objecte produït, modificat i utilitzat per l’home, que es diferencia dels elements naturals per aquest motiu. Normalment es tracta d’un objecte moble (per exemple, una eina, un utensili, un objecte per a l’embelliment personal o un objecte artístic) amb una funcionalitat concreta.

Ready made

D’acord amb Marcel Duchamp, el ready made és un objecte quotidià ascendit a la dignitat d’objecte artístic per la simple elecció de l’artista. Per tant, es pot identificar com un objecte utilitari, resultat d’una producció de masses, que l’artista situa en un context artístic i transforma, per aquest motiu, en una obra d’art. Segons Duchamp, al darrere de l’elecció d’aquests objectes hi ha la reacció a una indiferència visual i una absència total de bon o mal gust.