L’ARXIU COMARCAL REP ELS PROTOCOLS NOTARIALS CORRESPONENATS AL 1918

notari-salvador-dali-arxiu-comarcal-figueres-2019

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) acaba d’ingressar un total de 15 protocols històrics, corresponents a l’activitat fedatària durant l’any 1918 a les notaries de Darnius, Figueres, Castelló d’Empúries i Sant Llorenç de la Muga. El total de volums notarials custodiats fins aquests moments a l’ACAE suma un total de 1.807, amb dates compreses entre els anys 1800 i 1918. Els anteriors estan dipositats a l’Arxiu Històric de Girona.

El conjunt del districte de Figueres supera els 9.000 toms. Els protocols notarials –o sigui els volums formats per les actes autoritzades per un notari, relligades i enquadernades- són objecte de consulta per a estudiosos de l’economia, de les institucions, de les formes de vida i del treball, dels costums, ‘historiadors del dret i filòlegs, entre molts altres.

La directora de l’ACAE, Erika Serna, assenyala que “la documentació generada per la institució notarial al llarg dels segles constitueix avui una part fonamental dels nostre patrimoni documental. Des del segle XIII, la figura del notari, com a persona que autoritzava qualsevol contracte o document del contingut del qual donava fe, coneixerà un desenvolupament progressiu de la seva funció social. La seva intervenció es va fer corrent a l’hora de definir i establir les condicions que regien molts aspectes de la vida de relació entre les persones”.

La historiadora explica que l’any 1918 “el pare del pintor Dalí, Salvador Dalí i Cusí, era un dels notaris que exercia a Figueres. Fent un repàs ràpid per a l’elaborar les fitxes catalogràfiques de cada volum, hem localitzat la venda per 3.000 pessetes d’una finca, que abans vinya, al paratge Sa Conca de Cadaqués per part de Manuel Trèmols Nadal a favor de l’artista italià, tenor d’òpera i marit de Maria Gay, Juan Zenatello Zanani, davant del notari Dalí al desembre del 1918. Poc abans, Ramon Pichot Gironès, pintor resident a París, accepta una finca al Sortell cadaquesenc, després de refusar a l’herència de la seva mare, Antònia Gironès Bofill”.

Altres documents que figuren en aquest ingrés dels protocols notarials de 1918 assenyalen, segons Erika Serna, que “al setembre es constituí la societat per a la compra de blat i fabricació de farina amb el nom de ‘Juan Bordas’ per deu anys amb Vicenç Salleras Camps. Per contra, es dissolgué l’explotació de la mina ’Montserrat’ de Carles Cusí de Miquelet amb dues persones més, situada al Segrià, en concret a la població d’Almatret. També va ser l’any que la companyia Hidroeléctrica del Ampurdán proveí de llum el castell de Sant Ferran. Curiós document notarial és el signat per Ramon Vandellós d’establiment de Pere i Joaquim Vayreda Olivas, veïns de Lladó, a favor del Sindicat Agrícola El Parral de Capmany d’una finca amb un cens anual de 50 pessetes. No cal oblidar la presència d’empordanesos per terres americanes. Així hem llegit com Emili Pont Pell, cadaquesenc resident a la ciutat argentina de Corrientes, ven diferents olivars i erms per 720 pessetes. Interessant societat protocol·litzada entre Lluís Fita Salvatella amb Miquel Palet Raspall, veí de Santiago de Xile, per a l’explotació de guix, davant del notari Martí Mestres Borrell, amb un capital inicial de 2.000 pessetes”.