L’estigmatització dels barris i la segregació escolar principals preocupacions de les diferents comunitats de Figueres

L_estigmatitzacio_dels_barris_i_la_segregacio_escolar_principals_preocupacions_de_les_diferents_comunitats_de_Figueres

-Som Alternativa i la CUP de Figueres van celebrar el divendres passat el segon acte del cicle “Figueres en Moviment”, sobre el reconeixement de la diversitat cultural a Figueres
Divendres passat, Som Alternativa i la CUP de Figueres van celebrar la taula rodona “El reconeixement de la diversitat cultural a Figueres. Estat de la qüestió” al pati de La Cate. A l’acte, els ponents convidats van exposar les dificultats i les mancances a l’hora de visibilitzar la seva activitat i les seves vides quotidianes. Yolanda Villarraga, de l’associació Aires de Mi Tierra, va exposar els impediments administratius per visibilitzar l’activitat de la seva entitat: “L’administració no ens accepta mai cap sol·licitud per realitzar activitats al centre de Figueres. Sense visibilitat costa que la societat et conegui”. En aquest sentit, Jihan Dahou, de l’Associació Dones per la Pau de Figueres, va expressar que “les facilitats per constituir-te com a associació hi són, però no per comptar amb tu per abordar temes de la ciutat”.

L’estigmatització dels diferents barris amb un alt percentatge de població migrada o racialitzada és un dels temes que més preocupa als ponents. José Castellón, de l’Associació Barri de Sant Joan i Souadou Balde, de l’Associació Mussidal, van coincidir en identificar un interès per criminalitzar les comunitats que viuen en barris com el de Sant Joan o la Marca de l’Ham. “El fet que la Marca de l’Ham només aparegui a la premsa quan hi ha algun conflicte, genera una estigmatització i una percepció del barri i de les persones que hi vivim que no és la real”, va dir Balde. En aquest sentit, una de les propostes que es va exposar va ser la de crear un portal propi que centralitzi les activitats, demandes i reivindicacions de les diferents comunitats dels barris per tenir veu sobre les seves experiències i acabar amb els estereotips i actituds racistes que la societat aboca sobre les seves comunitats.

Per la seva banda, José Castellón es va mostrar el menysteniment que la ciutat ha tingut, al llarg dels anys, de la comunitat gitana. “Els gitanos fa més de 600 anys que vivim a Figueres, però seguim sentint que no és casa nostra. Ens han anat expulsant dels diferents barris on hem viscut segons els interessos urbanístics del moment sense comptar amb la nostra veu”. També afegia que “la celebració del Dia del Poble Gitano al centre de la ciutat, malgrat les dificultats, està ajudant a fer més visible la comunitat. Tot i així, no és suficient. Cal que tot l’any es produeixin relacions com les d’aquest dia”.

Així mateix, una de les problemàtiques que els ponents van posar sobre la taula és la segregació escolar que es produeix en algunes escoles de barris amb “la manca de relació entre les diferents comunitats a les escoles no ajuda al coneixement i el reconeixement de la diversitat cultural a Figueres”, apuntava Jihan Dahou. “Hem de cercar la manera perquè els infants de la ciutat tinguin espais de relació més enllà dels seus barris i puguin escollir plenament el seu futur”, afegia Dahou. Una de les fórmules que es van debatre va ser a través d’activitats extraescolars accessibles per a tothom amb una oferta diversificada a les diferents escoles.

La taula rodona celebrada el divendres passat és el segon acte de Figueres en Moviment, un espai de reflexió i debat creat per Som Alternativa i la CUP de Figueres. Amb aquest cicle, ambdues organitzacions pretenen posar en marxa un espai de trobada obert als veïns i veïnes de Figueres per abordar la situació política municipal i entomar un procés de diagnosi compartida de les necessitats i potencialitats de ciutat. En aquest sentit, l’espai Figueres en Moviment organitzarà diversos actes fins a la tardor.