Maria Perpinyà: Passar vergonya

maria-perpinya-erc-figueres-2015

He passat vergonya, a la meva vida de mare alguns cops els meus fills m’han fet passar vergonya. Potser era per una rabieta amb mocs dins una botiga, potser per dir en veu alta una veritat evident i molesta pels que ens escoltaven però em disculpava i ja em quedava tranquil·la.

Aquesta darrera setmana he passat vergonya política, no era el primer cop però em va doldre profundament. En el marc del primer Consell Municipal d’Educació de Figueres d’aquest curs 18-19 i amb una ordre del dia amb aspectes molt importants per la ciutat vaig passar vergonya aliena i vaig sentir que no podia disculpar a ningú. La regidora d’Educació no podia assistir i enviava com a representant al segon tinent d’alcalde que es va definir com a missatger, ens va dir: si em feu alguna pregunta ja la traslladaré a qui pertoqui.

Es van presentar les dades de l’estat de la matrícula, es a dir quants alumnes hi ha a les llars d’infants, escoles i instituts de la ciutat i sobretot quantes places vacants queden lliures. Aquestes dades son preocupants sobretot per un factor determinant a la ciutat que és la matrícula viva, es a dir els alumnes que arriben en qualsevol moment un cop iniciat el curs i cal oferir plaça. Es va fer una lectura directa de les dades sense cap intenció de fer-ne valoració i propostes, només transmissió de informació. Les xifres si no són per fer-ne diagnòstic i prendre decisions només són números que sumen i resten i els % serveixen per fer titulars i poca cosa més. Tot i que el titular pugui ser angoixant: la majoria de centres educatius de la ciutat superen el nombre d’alumnes per classe establert per la Generalitat en un 10% com a mínim.

També es va presentar la Memòria del Consell Municipal d’Educació del curs17-18, dades de participació i poca cosa més. La tècnica va fer la seva tasca, comunicar les dades i com que no hi havia la regidora d’educació per poder obrir un debat o pluja d’idees per millorar els objectius a assolir es va acabar la presentació. Vaig passar molta vergonya de formar part d’un òrgan que hauria de ser exemple i model de participació i resulta que és un dels objectius que fa temps que no assolim. Cal dir que el Consell està format per unes setanta persones dels diferents àmbits: famílies, docents, personal laboral i entitats i es defineix com un organisme d’assessorament, consulta i participació. Ahir l’assistència no arribava al 20%, no m’estranya amb la manca de compromís i respecte cap al Consell Municipal d’Educació que es demostra des de la regidoria. No avançarem amb aquesta manca de lideratge i valentia política per afrontar el repte més important que te la ciutat: fer una bona planificació escolar per evitar la segregació i oferir una oferta de places adequada a les necessitats i bolcar tots els recursos (propis i els de les administracions que calgui) envers l’equitat educativa.

Fa temps vaig escriure que la inacció en educació no era neutre, la inacció ens fa anar endarrere i que els reptes cada cop siguin més grans i més alts. Prou de fer-nos passar vergonya, alguns encara creiem en la ciutat i les seves possibilitats de transformació. Si no es vol avançar com a mínim que no facin tap.

Maria Perpinyà, regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Figueres