OPINIÓ: ‘136 diacrítics: una discussió bizantina’

montse-segura-figueres-2016

Article d’opinió de Montse Segura, escriptora i correctora

Ras i curt: trobo que s’han perdut quantitats ingents d’energia parlant dels accents diacrítics des que, el 29 de setembre passat, l’Institut d’Estudis Catalans va anunciar el llançament de la nova ‘Gramàtica de la llengua catalana’ i també els principals canvis en l’’Ortografia’. Tant en les gesticulacions a favor de la modificació de la normativa com en els escarafalls en contra. Les propostes de la Secció Filològica de l’IEC han  de ser ratificades pel ple de la institució el  17 de novembre i es publicaran a principis de l’any vinent. Hi haurà un període de cinc anys per a aplicar aquestes noves normatives. O sigui que tenim cinc anys de coll per anar-nos-hi acostumant.

La reforma ortogràfica, a banda dels accents, també comprèn canvis en l’ús del guionet en mots que duen prefix, la supressió de la dièresi en alguns casos i la duplicació de la erra (però no de la essa) entre vocals en mots prefixats o compostos (com ara ‘erradicar’), a més d’altres modificacions i novetats. Per quin motiu la gent munta campanyes a Change.org per salvar aquest signe gràfic, però no per duplicar la essa en el mateix cas que la erra o per facilitar la diferenciació entre ‘per’ i ‘per a’, escapa a la meva comprensió. No es tracta d’un signe identitari, com es diu i es repeteix fins al cansament aquests dies, pel simple fet que és fruit d’una convenció i establert amb un criteri que ha anat variant al llarg del temps. La història de l’accent diacrític ha passat per diversos moments: dels 26 fabrians originals als 150 actuals (hi ha algú que se’ls sàpiga tots de cor?): una disbauxa, i imagino que en cada època de canvi es devia generar  més o menys terrabastall, per bé que l’existència actual de les xarxes socials, que tot ho magnifiquen, ha contribuït notablement a atiar el foc. De tota manera, si es redueix la llista de mots accentuats fora de norma (perquè són diacrítics si escapen a la norma general d’accentuació), posats a fer es podrien eliminar tots, d’una tacada, en comptes de deixar-ne 14 i la facultat d’accentuar per evitar malentesos, com sembla que diu la norma que està a punt de ser implantada.

Com a professional de la llengua, per més que la reforma em sembli poc ambiciosa ateses les nombroses excepcions de les normes ortogràfiques del nostre idioma (a no ser que contempli més aspectes que no s’han fet públics) faré com sempre: deixar que siguin els experts de l’Institut d’Estudis Catalans qui s’hi trenquin les banyes i que expliquin els canvis (i si pot ser, que els expliquin millor, perquè conservar 14 mots amb diacrític per simplificar l’aprenentatge de l’ortografia em sembla un argument poc consistent), i adaptar-m’hi quan toqui. De moment, tal com he fet aquí, continuaré accentuant com ho feia fins ara, col·locant el guionet com sempre des de l’última reforma i, si algun dia em toquen la ce trencada… ja em sentiran. El 2017, quan tinguem a les mans les noves ‘Gramàtica’ i ‘Ortografia’, en tornarem a parlar.

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista