OPINIÓ: Club de poesia

Article d’opinió de M. Mercè Cuartiella, escriptora i llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona

Article d’opinió de Mercè Cuartiella, escriptora i llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona

Diuen que cada cop la gent prefereix més altres hàbits d’oci que el de la lectura i que el fet que aquesta hagi de competir amb una oferta tan múltiple i variada que inclou, a més de cinema i televisió, xarxes socials, jocs online i altres activitats diverses dificulta l’encontre entre públic i llibres.
Sembla ser que, a més d’això, si s’adquireix l’hàbit de llegir, la població lectora es decanta preferentment cap la novel·la, ja sigui generalista o temàtica –negra, històrica, de terror o de ciència ficció- i que altres opcions com l’assaig –poc cultivat al nostre país i que no hem de confondre amb els petits estudis més o menys banals que sovint omplen les llistes dels més venuts de no ficció als diaris-, el teatre –que el públic prefereix, també sense massa entusiasme, veure representat- o la poesia, són gèneres que ho tenen més difícil a l’hora de competir pel favor dels lectors.
Deu ser cert, tot això que surt als diaris i corre per internet, si hem de fer cas d’enquestes i estadístiques i no pretenc pas desmentir-ho, només vull explicar una anècdota personal que ho contradiu o que potser es pot considerar l’excepció que confirma la regla.
Aquest passat setembre de 2016, em vaig apuntar a un club de poesia que va posar en marxa la Biblioteca de Figueres. A priori, quan m’hi vaig inscriure, no sabia ben bé quin èxit podia tenir aquesta iniciativa, amb les expectatives funestes sobre els hàbits de lectura en general i els del gènere en particular que ja hem comentat; em va semblar que no hi hauria bufetades per assistir-hi. Però, vés per on, a la trobada inaugural em vaig trobar amb una vintena ben bona d’assistents i, cosa poc habitual en aquesta mena d’activitats, amb un percentatge significatiu de participants masculins. He assistit, com a autora convidada, a molts clubs de lectura de novel·la, i us puc assegurar que la presència dels homes en aquesta mena d’iniciatives és més aviat baixa, per no dir inexistent.
No sé si el reclam és el conductor del club, en Lluís Bosch, un home reposat, obert de mires i amb capacitat per a la subtilesa, que sap transmetre un entusiasme serè, necessari i essencial per l’obra que llegim o el ventall de poetes escollits –Plath, Garcia Lorca, Garriga, Pessoa, Vinyoli, Shakespeare o els que vindran encara- però les sessions del club de lectura són altament interessants i ben nodrides de personal. Creieu-me que, quan els meus compromisos professionals no em permeten participar-hi, lamento perdre’m unes vetllades tan apassionades, on les lectures personals de tots nosaltres es complementen i es perfeccionen a través dels comentaris dels altres, on flueix un diàleg obert i sense complexos que posa, oposa o contraposa opinions i sensacions. Ens resulta fàcil, i plaent, arribar al cor dels versos contrastant, comentant o ajuntant visions particulars; entre tots construïm alguna cosa superior a la suma de les nostres lectures personals.
Potser és cert que es llegeix menys poesia, no dic pas el contrari, però he de felicitar la biblioteca de Figueres per l’encert de posar en marxa aquest club de lectura que funciona i que, poeta a poeta, ens ajuda a desvetllar, a través dels versos, les claus del món en què vivim, sovint estrany i incomprensible.