OPINIÓ: ‘El glifosat de la discòrdia’

OscarVerges

Article d’opinió d’Òscar Vergés, regidor de Compromís d’Esquerres per Figueres

Mentre el desgovern del PP a Espanya es preparava per buidar encara més el fons de pensions treient 8.700 M€, la Unió Europea prorrogava -dimecres passat i per 18 mesos més- l’ús del glifosat, un potent herbicida no selectiu, d’ús generalitzat tant en zones urbanes com en l’agricultura, que segueix aixecant polèmica per la possibilitat de provocar càncer en els humans.

L’autorització del seu ús dins de la Unió pels propers 15 anys depenia de l’informe de l’Agència Europea de Substàncies Químiques, un informe que encara no s’ha elaborat. O no s’ha volgut donar per tancat o fer públic per les conseqüències que pot comportar en la producció agrícola europea. La falta de consens entre els països membres de la UE ha provocat que no s’hagi prohibit el seu ús, però que tampoc s’hagi autoritzat com pretenien. Sense menystenir els riscos potencials en la salut humana i animal, ni als ecosistemes naturals, ni entrar a valorar les relacions de convivència amb tota la indústria agrícola que busca maximitzar rendiments i beneficis, personalment crec que hem de limitar el glifosat el màxim possible. Com a mesura de prevenció. I per la cautela que hem de tenir recordant les experiències prèvies amb productes d’ús generalitzat -agrícola o domèstic- com el pesticida DDT, els gasos CFCs i el forat a la capa d’ozó, o el que està passant avui dia amb els pesticides nicotinoides. Existeixen tècniques i fórmules viables per reduir totalment i de forma definitiva l’ús d’herbicides tòxics -així com d’insecticides tant o més tòxics que el glifosat- del nostre entorn més proper: els carrers, les zones enjardinades i els parcs infantils.

Amb els anys hem anat avançant, també a Figueres, per estrany que sembli, doncs ens costa força adoptar -en la majoria d’àmbits, no només en el de la sostenibilitat- pràctiques i tècniques novedoses per afrontar els problemes quotidians de la societat contemporània. Hem de ser conscients que bo, o saludable, no n’és, el glifosat. I que a més, en l’entorn urbà, només resol un problema estètic: el de les “males” herbes, la vegetació espontània que creix als vorals dels carrers i camins, o a les esquerdes dels panots i l’asfalt.

Però hi ha alternatives, potser menys còmodes, com el desbroçament mecànic, o el més novedós tractament amb aigua en forma de vapor que -com el glifosat- socarrima la planta, amb la beneficiosa diferència que no contamina l’entorn doncs l’aigua és inòcua. Fins i tot amb els insecticides s’estan aplicant tècniques per reduir l’ús de components tòxics i s’aposta per tractaments biològics amb insectes o amb productes específics -endoteràpia- infiltrats directament als arbres. Hem d’anar prenent consciència de que una altra forma de jardineria municipal és possible, i també una altra agricultura, doncs tots els elements químics que se segueixen aplicant suposen un risc, per a la nostra salut o per a la del nostre entorn natural.

A Figueres, a més de reduir els tractaments amb aquests productes i informar adequadament quan s’apliquen, hem d’avançar cap a una jardineria sostenible, amb vegetació autòctona, adaptada al clima mediterrani, que requereixi pocs tractaments, poca aigua, i mantenint si es vol els objectius de la Vila Florida que tantes alegries visuals ens dóna. Les vessants del Castell de Sant Ferran, amb les mates de ginesta, en són un gran exemple, i el goig que fa la rotonda de la carretera de Cabanes, plena d’espígol, n’és un altre. A més requereixen un manteniment molt menor, al contrari que les palmeres i altres espècies foranes. Només cal que ens ho proposem.

De moment procurarem que s’aprovi una moció al ple de l’Ajuntament de Figueres.

Òscar Vergés

Regidor de Compromís d’Esquerres per Figueres

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista