Opinió: Els joguets, amb uns altres ulls

mrc-bardera-mjf-figueres-2017

Article d’opinió de Mercè Cuartiella, escriptora i llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona.

La reinterpretació de peces de museu no és una cosa nova. Que un artista contemporani es deixi interpel·lar pels diversos elements que formen part d’un fons o d’una col·lecció, és un procés que ja s’havia assajat en altres ocasions. Ara bé, si aquesta reinterpretació es fa amb intel·ligència i sensibilitat, si al darrere d’aquesta nova mirada hi ha una tasca de reflexió, d’assumpció de la peça, de procés de pair-la i de perbocar poèticament tot allò que l’element ens pot oferir, la proposta resulta altament interessant.

Això és el que ha fet el creador Enric Bardera, que en l’exposició que podem veure fins al 7 de gener a la sala oberta del Museu del Joguet, ens ofereix una revisió personal d’algunes de les peces que, des d’un punt de vista particular, ha trobat més suggerents. Des d’aneguets a vaixells i avions de joguina, des de pallassos a baldufes, les intervencions artístiques de Bardera ens parlen d’una vida oculta de les joguines, d’una vida que ell imagina, una vida que potser no va ser però que podia haver estat.

La peça estel·lar de l’exposició, al meu parer, és la parella d’ossets, pare i mare de l’osito Marquina, aquell peluix amb què jugava Anna M. Dalí i a qui García Lorca escrivia cartes. Bardera ens el presenta sota la forma de família burgesa i benestant. Emmarcats a l’ús dels vells retrats familiars, amb un aire seriós i conservador, de gent com cal, el pare i la mare Marquina presideixen la sala amb una solemnitat que contrasta amb la seva essència d’ossets de peluix.

Perquè així són les peces de Bardera, plenes de contrastos, lúdiques, interpel·ladores, suggerents. Una mirada aguda i sagaç que ens ofereix un resultat subtil, estètic, original i ple de possibilitats.