OPINIÓ: “Feixismes quotidians i ‘microfeixismes'”

angels-yecora-figueres-2019

Article d’opinió d’Àngels Yécora Gallastegui

Fa poc menys d’un any recordo haver vist una iniciativa impulsada per alguns grups que s’autodefinien com a feministes, a l’Empordà, i que volien promoure una sèrie d’accions per conscienciar i alertar la població respecte el masclisme. Entre aquestes accions es trobava un taller el nom del qual em va cridar l’atenció pel seu pèssim marquèting: “tallers de micro-masclismes”.

Haig de reconèixer que el nom en qüestió em va indignar com a dona, i tot i que a ben segur no amagava males intencions, sí que vaig pensar que no era ni ha de ser mai aquesta l’estratègia per abordar un problema social tan greu com és la violència social contra les dones. Efectivament, en determinades coses no han d’existir graus, penso, ni tan sols nominalment, ja que pot constituir un greu perill el voler fer veure la gent que es poden assumir certes “dosis” d’algunes conductes socials, o que es pot establir una gradació de les mateixes, encara que sigui amb la finalitat d’alertar contra aquests fets.

En el mateix sentit, a ningú se’ns acudiria parlar mai de persones amb actituds “micro-assassines”; per exemple; però sorprenentment, entre alguns col·lectius que diuen lluitar en pro de la igualtat social de les dones, es permeten donar un enfoc “gradual” d’aquestes conductes, i jo em pregunto: per què aquest tractament tan condescendent?. De masclisme no n’hi ha de “micro”; hi ha masclisme o no n’hi ha, així, ras i curt. D’igual forma, tampoc es pot parlar d’actituds o conductes “micro-feixistes”; perquè són simplement feixistes, i qualsevol qualificatiu o indicatiu que tendeixi a enquadrar-les en un nivell menys perillós, sembla indicar erròniament que aquéstes són assumibles, perdonables o segons com convivibles socialment.

En cercar el significat de “feixisme” al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana la primera referència històrica és a la del règim polític originari d’Itàlia, liderat per Mussolini, les característiques principals del qual consisteixen en la instauració del autoritarisme, de base corporativista, imperialista, racista, etc. Però també i més generalment, el feixisme es defineix com una actitud personal de caràcter autoritari, violent, etc., amb que hom s’imposa a una persona o grup; i jo afegiria, a més, que és la suma d’aquestes actituds les que generen els règims dels que històricament tots coneixem les seves funestes i ineficients conseqüències socials i humanes.

Actituds que s’expressen en comentaris, ja perillosament acceptats, on s’identifiquen les causes dels mals de la situació econòmica, de la inseguretat ciutadana i fins i tot, en alguns casos, de la moral social amb els estrangers immigrants, sempre amb pocs recursos econòmics, és clar. Tot això no són “micro-feixismes”, són actituds i fets clarament feixistes, encara que no ens agradi de reconèixer-ho.

La força d’aquests arguments, d’altra banda, no radica mai en la comprovació de dades ni de fets que les avalin, sinó en la repetició continuada dels mateixos, i sovint no es posen en qüestió i es prenen com axiomes. “Primer els de casa!” he sentit dir més d’un cop a amics meus, com si això fos un “mantra”. De cap manera!, convé contestar amb contundència: primer els que s’esforcen, els que lluiten, els que demostren tenir uns valors que semblem haver deixat de banda i que són els que poden aportar més i millors coses a la societat en la què vivim, siguin aquests “de casa” o no.

Urgeix recuperar, doncs, aquests valors que van caracteritzar la Il·lustració filosòfica, a Europa, que varen fonamentar la Revolució Francesa després i van fer caure els règims autocràtics medievals. Tornar enrere, no és mai una solució, és sempre un parany de funestes conseqüències. Per això, ara més que mai, convé posar novament en valor la “Declaració Universal dels Drets Humans”, de l’any 1948, just acabada la II Guerra Mundial, on es reivindiquen com a valors bàsics: la dignitat, la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la no-discriminació entre els homes.

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista