OPINIÓ: La Muga baixa bruta

Article d’Alfons Romero

Els pobles petits, sovint, queden lluny de les grans notícies. La Catalunya ciutat orsiana encara és un destí impossible. Sempre les grans ciutats. Dimarts, però, vaig fer el recorregut contrari i vaig anar al ple de Boadella-Les Escaules per veure si era veritat el que s’escoltava pels carrers foscos.

Doncs sí, de nou alcalde Frederic Minobis, es va proposar un sou desproporcionat per un ajuntament de 250 habitants. 33000 euros anuals.
Catalunya ja té una regulació del sistema de compensacions econòmiques per als càrrecs electes dels Ajuntaments de menys de 2000 habitants. Amb aquesta norma catalana el sou màxim de l’alcalde de Boadella-Les Escaules no seria superior als 12.398,76 euros. Apa vinga, visca la pepa, multiplicar la norma catalana per 2,6.
Paradoxes de la vida, tot això es fa aprofitant-se d’una Llei, la LARSAL d’en Rajoy, que ha estat creada per a racionalitzar (sic) la disbauxa municipal. Efectivament la llei de pressupostos de 2014 obre la possibilitat, després d’haver-ho prohibit, de fer dedicacions exclusives en un 75% cobrant 33.000 euros anuals. Una aberració que Frederic Minobis la troba sensacional.
Tot havia d’anar planer, però tres regidors dels cinc que formen el Ple varen mostrar el seu desacord. La sessió va començar amb 20 minuts de retard. Els regidors i l’alcalde tancats en una sala a part intentant pactar el brunyol. Minobis buscava, en joc curt i opac, l’acord. Impossible, els tres regidors no van canviar d’opinió. El punt 4 de l’ordre del dia (incorrectament) desapareix de la sessió. Retirat? Deixat sobre la taula? Borroerament amagat. A algú li devia fer vergonya mostrar tant de despropòsits davant el seu poble.
Pel divendres vinent, un nou intent i Ple extraordinari. L’alcalde necessita cobrar i la majoria del Ple li vol resituar la seva renumeració en els àmbits normals.
Quan el president Mas parla de refundar CDC, sense explicitar-ho també deu parlar de casos com els de Frederic Minobis. L’estructura convergent de l’Alt Empordà n’és coneixedora. Els silencis també fan pudor