OPINIÓ: La Temptació provinciana (1)

comellas-jardi

Article d’opinió d’Alfons Romero Dalmau

L’acumulació d’anys dona la possibilitat d’haver viscut, en la cronologia de Figueres, diferents moments de la seva civilitat. Ja ens està deixant la generació que va viure aquella primavera republicana del 31; no hem pogut conèixer l’exiliada de la revolució del 36; i ens queda la que va néixer més enllà del febrer del 39, no tant la dels afectes i desafectes, sinó la dels indiferents temorosos.

Aquests temorosos van fer bo el concepte del general que la política era (o potser encara és) dolenta. Així no va ser difícil que el dictador moris al llit. Ens vam quedar sense l’assalt al Palau d’hivern ni la guillotina posterior de la Bastilla. D’aquesta conjuntura en van dir Transició. Els matemàtics tenen una fórmula que ens serveix a bastament per entendre-ho. La funció exponencial de x tendint a l’infinit. És a dir, ja podem donar tots els valors que vulgueu a la incògnita que, mai arribem a l’objectiu. I l’infinit, en aquest cas, són la democràcia i Catalunya.

Figueres, en el seu llarg recorregut històric, ha tingut models propis plenament reconeixibles que ara ens costa identificar. Més enllà d’aquella nit privada del 20 de novembre (que només vam esgotar el cava) la ciutat es va desancorar del govern civil franquista per a navegar en la mar de l’autonomia municipal.
Que ha passat en aquests darrers quaranta anys?
En primer lloc la difícil aplicació del sistema de partits polítics. D’una manera general, i Figueres en particular, l’enquadrament de militants ha estat feble. Del previsible partit de masses hem passat al partit de quadres. Els partits, entesos com a conjunt col·lectiu, han tingut poc protagonisme.

En conseqüència s’ha desviat aquesta necessitat ciutadana cap a un concepte absurd, la recerca d’un lideratge. La política queda eclipsada per l’ambició personal dels qui volen aparentar i on aquests temerosos indiferents acaben participant en aquest joc enganyós.

En segon lloc, tot aquest desordre ha impedit la formació d’un model propi. Ningú identifica Figueres com una ciutat activa i valenta que afronta les seves dificultats, i especialment resol els seus problemes.

L’Ajuntament sortit de les darreres eleccions apunta cap aquesta definición de vila provinciana. Quedà, però, la ciutadania. Què pensen fer els ciutadans figuerencs? Quedar-se a casa?

Alfons Romero

(1) Escric aquestes notes després d’un excel.lent Messies al Jardi