Opinió: ‘Les escoles obertes’

Toni-Garcia-cup-figueres

Article d’opinió de Toni Garcia, regidor de La CUP de Figueres

El passat dijous 27 d’octubre ens trobàrem  més de 30 persones de l’àmbit educatiu per parlar i valorar el projecte Escoles Obertes que el grup municipal de la CUP–Figueres presentava en públic. En aquest primer punt de trobada, professors, mestres, directors d’escoles, assistents socials, educadors, pares i mares de diferents AMPA vàrem coincidir en la manca d’ofertes d’activitats extraescolars i la necessitat que aquestes puguin arribar a tots els infants de la ciutat, sense que el desconeixement o la manca de recursos sigui un obstacle per poder-hi participar.

En les darreres setmanes la Fundació Bofill ha tornat a destacar la importància d’aquestes activitats i com la bretxa social s’engrandeix quan es comprova que a aquestes activitats no hi poden accedir tots els infants, i molt menys aquells que més ho podrien menester. A Figueres les AMPA han carregat, al marge de les empreses privades, amb el pes de poder oferir aquestes activitats amb una dedicació i entrega digne d’elogi. Però què passa quan aquestes associacions no existeixen, no poden fer-se càrrec d’aquestes iniciatives o senzillament s’esgoten després de tants sacrificis tan poc reconeguts? L’Ajuntament ofereix algunes activitats que pal·lien una mica aquestes necessitats però són a ulls de tothom clarament insuficients.

Des del grup municipal de la CUP–Figueres estem preocupats per les desigualtats que dia rere dia ens trobem en el si de les nostra societat. Aquestes desigualtats, accentuades des de la crisi econòmica, no són més que el reflex d’un sistema econòmic que lliure de qualsevol límit no fa res més que precaritzar-nos.  L’educació ha estat una eina que moltes vegades ha ajudat a trencar aquestes desigualtats  però els efectes de la crisis i les polítiques educatives neoliberals han actuat en sentit contrari. Cada vegada més ens trobem que les dificultats laborals i econòmiques de les famílies afecten directament en el rendiment escolars dels infants. I les escoles, desprovistes de molts dels seu recursos, es veuen amb moltes dificultats per corregir aquestes perilloses tendències. El nivell cultural dels pares i la renda estan convertint-se en un factor determinant en els processos educatius.

L’ideal fóra que en una escola o institut amb recursos humans i materials suficients, els infants i joves  poguessin realitzar les seves tasques d’aprenentatge  en l’horari lectiu que marqui la llei. La resta hauria de ser temps lliure per gaudir amb la família o els amics. La realitat, de tots coneguda , és prou diferent. Els horaris laborals de les famílies és sovint exhaustiu i no correspon amb els ritmes educatius. Es produeix una dissociació entre el que necessiten els infants i els joves, i els que es pot oferir. Els familiars fan esforços inimaginables per poder acollir i atendre els seus fills una vegada les escoles i instituts estan tancats. És el moment de les conegudes activitats extraescolars que, pensades per complementar diferents aspectes de l’educació, s’han convertit per moltes famílies en una necessitat imperiosa on poder tenir recollits els seus fills i filles. En unes ciutats més amables això no caldria. Però, això és el que hi ha. Com no podria ser d’altra manera, també en l’àmbit de les activitats extraescolars no tothom hi pot accedir.

Entenem l’educació com un tot. Educació no és només allò que es produeix o reprodueix a les institucions educatives (escoles i instituts)  sinó també, o fonamentalment, en aquells espais considerats no lectius: l’entorn familiar, els amics i coneguts, el barri. És amb aquesta idea que cal tenir en compte aquells espais i entorns educatius que formen els nostres infants. Els nostres futurs conciutadans.

És sabuda la llarga i fecunda importància que la nostra societat ha donat i dóna a l’educació fora de l’àmbit estrictament escolar. A Catalunya, l’educació en el lleure ha estat i és un dels principals eixos vertebradors i igualitaris de la nostra societat. I és que l’educació en el lleure permet:

–           Impulsar el creixement personal de nois i noies: autonomia personal i autogestió, educació integral.

–           Afavorir la conciliació de la vida familiar.

–           Educar en valors compartits: respecte, multiculturalitat, solidaritat, coeducació, ecologisme i cooperació.

–           Formar en les pràctiques democràtiques dels futurs ciutadans.

–           Integrar i socialitzar en àmbits igualitaris.

A més, estudis pedagògics recents confirmen l’estreta relació entre l’èxit educatiu i la participació en l’educació en el lleure. Compartim la definició d’èxit educatiu tal com ho manifesta la FAPAC: “L’Èxit Educatiu inclou tant l’èxit acadèmic com competències funcionals i transversals: emocionals, personals i socials; així mateix, l’Èxit Educatiu abasta la dimensió de l’excel·lència, de la sostenibilitat i el benestar integral, tant de l’individu com de la comunitat.

A la nostra ciutat, hi existeix una llarga tradició en aquest àmbits: esplais i agrupacions escoltes, a la qual podem afegir clubs esportius, associacions culturals, educació artística no lectiva, etc. I són molts els infants  que hi participen i que es beneficien d’aquestes activitats. Activitats que entenem com a altament enriquidores. Cal fer esment a la important tasca realitzada per les AMPA d’escoles i instituts que han donat resposta a aquestes mancances educatives i socials des de les mateixes escoles i instituts.

Però negaríem la realitat si no afirméssim, també, que potser són més els infants  que es troben al marge d’aquest potencial educatiu, sigui per motius econòmics, per ignorància de la seva existència o per desconeixement des dels seus àmbits culturals.

D’altra banda, constatem l’augment de les desigualtats socials, del creixent risc d’exclusió social que viuen els nostres infants a la nostra ciutat. Quan les diferents associacions parlen d’emergència social a Figueres parlen, sobretot, d’uns infants que no acaben de gaudir de les mateixes oportunitats que la resta i que cronifiquen la seva desigualtat. Aquestes desigualtats signifiquen un fre important en el desenvolupament i en el creixement personal d’aquests nois i noies.

Les escoles i els instituts, superats per una realitat cada vegada més adversa, no poden oferir aquesta eina igualadora que durant temps es va pensar que era l’educació reglada. És per això que cal donar un impuls decisiu a tots els àmbits educatius que permetin dotar de més capacitats als infants, i fer-ho de forma decidida des del municipi.

El grup municipal de la CUP–Figueres pretén oferir un projecte que és només una eina per intentar corregir algunes de les moltes desigualtats que trobem a la ciutat. No és la solució. És una eina de treball.

El projecte d’Escoles Obertes pretén donar algunes respostes a diferents mancances que trobem a la ciutat de Figueres:

1)        Oferta municipal d’activitats “extraescolars” adreçades a tot aquells infants que no en gaudeixen: per motius econòmics, per desconeixença, per desconfiança dels seus pares o tutors d’aquestes activitats.

2)        Necessitat que aquestes activitats es puguin ubicar en un entorn proper a la realitat dels nois i noies. I aquest lloc és, sense cap  dubte, l’escola.

3)       Aquest projecte pretén cobrir la mancança d’aquestes activitats que són en la seva majoria propostes o iniciatives privades. I el seu cost és sovint un fre per a moltes famílies.

4)        Defensar la importància de l’educació en el lleure i que aquesta sigui una prioritat en totes aquelles hores no lectives en les quals els infants no poden ser atesos per les seves famílies.

5)        Entenem que aquest projecte ha de ser impulsat per l’Ajuntament, consensuat i coordinat amb les respectives AMPA i amb els equips directius de les escoles.

Escoles Obertes és la primera part d’un projecte més ampli i ambiciós que voldria convertir les escoles de la ciutat en els veritables centres cívics del municipi. Unes escoles veritablement obertes a tots els veïns i veïnes i que posi les seves instal·lacions a disposició de les entitats, organitzacions i associacions del barri o del seu entorn més immediat. Fer realitat el somni d’integrar la ciutat dins de les escoles i que aquestes formin part de l’entramat de la vida ciutadana.

Una primera fase aquest projecte pretén ser una oferta municipal d’educació en el lleure adreçada als infants de Figueres d’entre els 6 i els 12 anys, que cobreixin l’horari no lectiu de les escoles  i permeti arribar al major nombre possible de nois i noies.

Algunes de les característiques principals de la nostra proposta són :

  • S’adreçaria als centres d’educació primària i infantil de titularitat pública entre els mesos d’octubre a maig, en horari de 16,30 h a 19,30 h de dilluns a divendres.
  • Aquestes activitats estan pensades per als infants de les escoles però també del barri. No existeix cap requisit indispensable per poder participar-hi i està obert a tothom. No obstant això, entenem que aquesta eina seria d’especial interès per aquells infants vulnerables i amb risc d’exclusió social. Caldria, però, evitar que aquest projecte anés dirigit a col·lectius concrets. És important evitar reproduir guetos o marginalitzacions. La diversitat i la normalitat és la clau de l’èxit.
  • Les activitats no són gratuïtes però cal evitar que, per motius econòmics, cap infant en quedi exclòs. Cal trobar l’equilibri entre uns preus a l’abast de tothom i l’ajut a aquells infants que ho necessitin.
  • Les activitats s’estructuren a partir de 3 grans eixos: activitats lúdiques / activitats de reforç escolar, esports i arts.
  • Aquests tres eixos haurien de ser compartits per tots els participants organitzats en dos grans grups d’edat : Grup 1 : 6- 9 anys / Grup 2 : 10 – 12 anys. Tothom hauria de passar per cadascuna de les activitats.
  • Entenem que la gestió d’aquest projecte d’Escoles Obertes ha de ser realitzat per professionals de l’educació en el lleure. A la nostra ciutat i comarca en tenim molts exemples exitosos (sovint des del voluntariat), de la gestió d’esplais, casals d’estiu i hivern, acampades, rutes i colònies, amb personal titulat i amb experiència que, moltes vegades, coneix la mainada o els seus entorns més propers; ja que cal incentivar la feina dels joves de la comarca formats en l´àmbit del monitoratge i del lleure. Defugim d’un model exclusivament externalitzador, desconeixedor de la realitat i preocupat pel seu benefici econòmic.
  • Els ensenyaments/aprenentatges més específics (música, dansa, teatre, esports…) haurien de seguir la mateixa lògica i apostar per aquells centres, clubs o entitats propers a l’escola.

 Entenem l’educació com la principal eina de cohesió social i aquesta eina ha de poder arribar a tothom i amb plenes garanties. Per això apostem i per això treballem.

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista