OPINIÓ: ‘Lluís Companys, la llibertat i cadascú al seu lloc!’

lluis-valero-erc-figueres-2016

Article d’opinió de Lluís Valero i Vilà, president de la secció local d’ERC Figueres

Enguany es compleixen 76 anys d’aquell judici sumaríssim derivat del consell de guerra il·legal que se li va fer a Lluís Companys, 123è president de la Generalitat de Catalunya i president d’ERC. El final és sabut per tothom, afusellat vilment al fossar de Santa Eulàlia al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Per situar-nos en context ens hem de remuntar fins l’abril de 1931 quan feia un mes des de la fundació d’ERC. En aquell moment el partit triomfa aclaparadorament guanyant les eleccions municipals a Catalunya i, seguidament,  Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Després de dures negociacions amb el govern de Madrid,  es recupera la Generalitat de Catalunya (dissolta el s.XVIII). A partir d’aquell moment i en el marc de la segona República espanyola (1931-1939) ERC guanya totes les eleccions que es van celebrant.

El desembre del 1933 mor Macià i és aleshores quan Lluis Companys el succeeix com a President de la Generalitat de Catalunya en una votació extraordinària al Parlament.

Posteriorment davant de la situació d’estancament del govern espanyol i davant de l’imminent risc de cop d’estat el 6 d’octubre del 1934 des del balcó de la Generalitat, Companys, va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola acabant el discurs amb una gloriosa frase que recull l’essència de tot plegat:

“(..) Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!”

Malauradament, dos dies més tard, Companys, juntament amb tota la resta de govern són detinguts pel general Batet. Des d’aquell moment també quedava suspès l’Estatut d’Autonomia aprovat el 1932 i la Generalitat abolida fins l’any 1936 en què el Front Popular guanyava les eleccions a Espanya i a Catalunya ho va fer el Front d’Esquerres, moment en el que Companys i la resta són alliberats.

Uns mesos més tard, concretament el juliol d’aquell mateix any, els militars espanyols, no contents amb el resultat electoral es revolten amb un cop d’estat, el qual fou vençut a Catalunya. No obstant acaba esclatant la Guerra Civil que s’allargaria durant tres cruels anys.

Malgrat que ERC va tenir durant el període de guerra la presidència de la Generalitat aquesta s’acaba sobtadament amb la victòria per part de l’exèrcit feixista del general Franco l’any 1939.

Just abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona el 23 de gener, Companys juntament amb la resta dels membres de govern, van fugir cap al nord del país. En el camí van passar per Sant Hilari Sacalm, després per Darnius i finalment es van establir al mas Perxés d’Agullana que temps enrere havia estat confiscat per la Generalitat per a condicionar-lo com a refugi de guerra donada la seva ubicació estratègica molt propera a la frontera francesa. Després d’uns bombardejos de l’aviació franquista a la zona decideixen emprendre el camí cap a França, cap a l’exili. Passen per el coll de Lli, molt a prop del Coll de Manrella, lloc on actualment es troba el monument piramidal d’homenatge a Companys, fins arribar al poble de les Illes, fusionat actualment amb Morellàs a la comarca del Vallespir.

Companys es va exiliar a Perpinyà i després es va traslladar a París per treballar en representació de la Generalitat a l’exili i finalment es va establir, malgrat el perill que corria, a La-Baula-les-Pins a la Bretanya francesa. El motiu principal va ser poder estar prop del seu fill “Lluïset” que patia un malaltia mental. Un 13 d’agost del 1940 va ser detingut per la Gestapo i va ser portat primer cap a Madrid on se li van obrir diligències per ser el President de la Generalitat de Catalunya per finalment  traslladar-lo el 3 d’octubre al Castell de Montjuïc de Barcelona per a poder-li fer el procés sumaríssim sense garanties processals i com està més que demostrat de forma il·legal. A dia d’avui encara estem esperant que algun govern espanyol declari la nul·litat d’aquest procés. El 15 d’octubre a dos quarts de set del matí, als 58 anys, va tancar els ulls fruit de les bales que li vàrem travessar el cos i que li van llevar la vida al crit de: “Per Catalunya!”

Alemanya i França ja han demanat perdó per haver col·laborat en la detenció i deportació del President Companys. L’any 2013 Esquerra Republicana va presentar la querella a la justícia argentina contra els crims del franquisme pels assassinats del president Companys, 45 alcaldes i dos diputat d’ERC.

El temps ha passat, molts anys ja, i malauradament veiem que al govern espanyol poc li importen els processos democràtics, poc li importa la voluntat del poble i els crims contra la humanitat. Però nosaltres, la gent d’ERC i principalment la gent de Catalunya no defallirà, perquè ho ha demostrat en innumerables ocasions. Som un gran poble, genuí amb esperit i amb molt futur i aquest és nostre.

A partir d’ara només depèn de nosaltres, estem davant les portes de la llibertat i acabem de  trucar a la porta perquè ens obrin!

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista