OPINIÓ: ‘Pensaments dominicals’, per Josep Taberner

taberner a gambia

Acabo de retornar d’una visita breu a Gàmbia i a la Casamance (Senegal). És la meva quarta visita a Gàmbia, un país molt petit (11000 Km2) i uns dos milions d’habitants; amb una minoria de cristians (3%), en un país islamitzat. A Catalunya hi ha molts emigrants d’aquella antiga colònia anglesa. Han viscut moments de canvi democràtic, després de 22 anys de dictadura.

Mentre érem allà el nou President (Adama Barrow) va nomenar els seus ministres. Com que ens vàrem allotjar en una comunitat religiosa (Presentació de Maria) a Bakau, vaig tenir ocasió de saludar el bisbe de Banjul, i de tot Gàmbia. En una breu carta pastoral els deia:
“Us dono les gràcies a tots i cadascun de vosaltres pel vostre compromís genuí a «posar-vos dempeus com a Cristians per tal de ser tinguts en compte». Prego també per què arribi el dia en que, com a Cristians, i especialment els nostres joves, puguin participar més activament en l’escena política del nostre país.

Crec que molts dels espectadors estaven esperant la decisió final tant com vosaltres o jo mateix. I quan va arribar el resultat final, fou de pau i no de vessament de sang. Crec que la reputació del poble de Gàmbia s’ha disparat. La democràcia pot funcionar…”

De la visita al sud del Senegal vull ressaltar la visita a dues comunitats de Religioses de les Escoles Pies (escolàpies), on hi treballa una religiosa de Cassà de la Selva. La seva atenció a l’escola, a un internat i a una residència universitària, en un ambient de fe i de servei.

El fet de ser minoria els cristians exigeix una fe molt més madura i exigent. Des de la meva primera visita (1998) fins ara, he constatat un més gran arrelament en les vocacions a la vida sacerdotal i religiosa: la majoria són ja autòctons.

Mn. Josep Taberner i Vilar