OPINIÓ: Propostes d’estiu a l’Empordà

merce-solde

Article d’opinió de Mercè Cuartiella, escriptora i llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona
M’agrada l’estiu, tot i que la calor sigui tan forta com la d’aquestes últimes jornades. M’agrada que els dies siguin llargs, poder-me vestir amb poca roba, fer el toc a les terrasses al capvespre i que no em faci mandra sortir entre setmana.

Aquest juliol he tingut l’oportunitat d’afegir a aquests plaers de l’estació, un altre: el de gaudir de dos dels espectacles que el Fast (Festivalet Altempordanès Sense Trumfus) ens oferia dins la seva programació i que m’han fet viure un parell de fantàstiques nits a la fresca. Parlo d’Un tramvia anomenat desig i de Les dones sàvies.

fast-01Al primer muntatge vam tenir l’ocasió de veure la lectura que El Somni Produccions va fer de l’obra de Tennesse Williams, amb una més que correcte posada en escena i una interpretació on destacava el treball d’actors, molt equilibrat i mesurat. Sense estridències, amb algunes llicències sobre el text original, la companyia va recrear sòlidament aquesta atmosfera pesada, decadent i un xic degradada en la qual viuen la seva tragèdia vital les germanes Dubois.

fast-2A la segona proposta, Les dones sàvies, en Ricard Farré i l’Enric Cambrany ens van oferir una esplèndida versió del text de Molière, molt ben adaptat per a l’ocasió i amb algunes picades d’ullet als nostres actuals erudits a la violeta que es pensen que saben de tot, recurs que permetia connectar amb el públic sense perdre l’esperit de l’obra. Amb una versatilitat encomiable, recolzats en senzills però efectius trucs de vestuari i una escenografia eficient i pulcra, la gestualitat i la capacitat interpretativa d’aquests dos actors em van captivar, em van fer riure i, malgrat la buscada exageració guinyolesca, em van fer profundament creïble el que veia a escena.

El Fast fa alguns anys que funciona, ja ho sé, i probablement molts de vosaltres el coneixeu, però jo, per diverses i variades raons, no hi havia anat encara. I he de dir que em sap greu, perquè segur que en aquests anys m’he perdut propostes interessantíssimes. De la mateixa manera, també puc dir que us asseguro que això no em tornarà a passar i que ja deixo marcada la cita al Fast per al juliol que ve. A totes les possibilitats de l’estiu hi afegeixo, a partir d’ara, la del Festivalet Altempordanès Sense Trumfus.

@mmcuartiella