Opinió: Sempre lluitant pel canvi

Guillem-Massalle-i-Puig

El meu interès per la política ve de lluny. De fet, vaig haver d’esperar a fer els 14 per poder-me afiliar a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, no és un entorn fàcil per un jove independentista. I encara menys als anys 90, quan l’independentisme era, sobretot a l’anomenat Cinturó Roig, força residual.

Poc a poc vaig anar forjant-me com a persona rodejat de bons companys, incorporant-me als òrgans executius locals de les Joventuts i, més endavant, d’Esquerra. Era la meva manera de lluitar per un canvi a la manera d’entendre la ciutat, la comarca i el país.

Aquesta militància em va dur a poder anar a les llistes al Parlament de Catalunya l’any 2003, en les quals ERC, de la mà de Josep Lluís Carod-Rovira, va aconseguir uns resultats que ni els més optimistes podíem imaginar. Les negociacions van dur a un govern d’esquerres a la Generalitat, un dels grans moments de canvi que la política m’ha permès viure de prop.

Més endavant, la vida em va dur de Terrassa a Moià. I allà m’esperaven nous reptes. Vaig entrar en contacte amb la gent d’Esquerra del poble i, al cap d’un temps, vam engegar un projecte per acabar aconseguint un altre canvi, aquests cop a l’Ajuntament. Un canvi que hi havia gent que esperava des de feia 28 anys!

Paral·lelament, una altra lluita portava un temps buscant el canvi. Una de les primeres coses que havia fer en arribar a Moià havia estat signar per la creació d’una comarca pròpia, el Moianès, que havia d’incloure municipis aleshores pertinents al Bages, al Vallès Oriental i a Osona. 10 anys més tard, formava part d’una de les meses de la consulta que va acabar comportant la creació de la 42a comarca de Catalunya.

I una altra vegada, la vida em va portar a un altre indret. Aquest cop vaig acabar aterrant a Figueres. I aquí, amb el temps, vaig veure que també calia un canvi. Figueres ja no era la ciutat amb empenta i ganes de menjar-se el món que havia pogut conèixer molt lleugerament a la dècada dels 90. Em vaig trobar amb una ciutat caòtica, amb problemes crònics de trànsit, d’aparcament, de convivència, de neteja… I aquí em vaig trobar amb un equip de persones que, com jo, també anhelaven un canvi. I com que les coses no surten del no res, vaig decidir que hi havia de posar el meu granet de sorra, o sigui que em vaig tornar a arremangar i, colze a colze amb aquest magnífic equip, vam treballar de valent per aconseguir aquest canvi. I ara tenim una oportunitat d’or per dur-ho a terme.

La vida m’ha ensenyat que els canvis mai són fàcils, que s’hi ha de creure i s’hi ha de posar el coll. Però també m’ha ensenyat que, quan els aconsegueixes, et retornen més del què t’han costat.

Guillem Massallé i Puig
Militant ERC