OPINIÓ: ‘Tots Sants sense Tenorio, Tots Sants amb Cervantes’

soldevilla-figueres-2016

Article d’opinió de Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de llengua i literatura espanyoles a l’institut Ramon Muntaner de Figueres

El proper dia de Tots Sants a Figueres, per la tarda, en el marc de les festivitats mortuòries que tenen a casa nostra una llarga tradició, s’organitzaran un seguit d’actes culturals que volen oferir una perspectiva complementària a aquesta celebració. No es representarà el Don Juan Tenorio, com semblava imprescindible al llarg de gran part del segle XX, però hi haurà una visita guiada pel cementiri acompanyada de les explicacions del doctor Bardalet, el biòleg Josep Maria Dacosta i la historiadora de l’art Mariona Seguranyes, tot plegat emmarcat en una il·luminació amb espelmes creació de Bruno Pérez. Prèviament hi haurà una xerrada al tanatori que, conduïda pel doctor Bardalet i el professor Joan Manuel Soldevilla, analitzarà la presència de la mort en les obres de Cervantes.

Enguany es commemora el 400 aniversari de la mort de Cervantes; la seva obra, i molt especialment el Quijote, ha estat analitzada des de múltiples perspectives al llarg dels segles, com correspon a una de les referències fonamentals de la cultura universal. La mort, però, ha estat un aspecte més aviat poc tractat en les múltiples aproximacions que l’han acompanyat els darrers segles. I no perquè no hi tingui una presència significativa.

Si bé és cert que al Quijote no abunden els cadàvers –haberlos, haylos, però no oblidem que era una novela de burlas, humorística, i per tant, poc tràgica- no es pot negar que en el conjunt de l’obra narrativa de Cervantes les defuncions i els difunts hi apareixen sovint. I no és estrany. Els segles XVI i XVII van ser segles violents, i la convivència amb la mort era quelcom quotidià; les limitacions de la medicina de l’època, el fet que tothom portés sota la capa una espasa o un ganivet, els rampells en defensa de l’honor i el ferotge integrisme moral ens fan pensar en un context on l’experiència de la mort era propera, immediata. Així no és estrany que trobem ganivetades, estocades mortals, duels, ulls buidats, calaveres atònites i pelades a navalla o caps oberts com magranes a cops d’espasa. Però no només tenen protagonisme les armes blanques: enverinaments, trets a boca de canó, ajusticiaments col·lectius on es penja tota la tripulació d’un vaixell, fletxes precises… I també morts més subtils i profundes, com la mort per tristesa del més savi i boig dels cavallers.

Aquest repàs literari ofert pel catedràtic Soldevilla ens mostrarà la familiaritat de Cervantes i de la societat de l’època amb la mort, i per això serà necessària la complementària reflexió del doctor Bardalet que, en la seva condició de forense i de profund coneixedor del món dels difunts, ens descobrirà com les morts literàries eren tremendament reals.

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista