OPINIÓ: ‘Turisme Cultural’

Article d’opinió de M. Mercè Cuartiella, escriptora i llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona

Article d’opinió de M. Mercè Cuartiella, escriptora i llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona

Fa unes setmanes vaig anar al Monestir de Sant Joan de les Abadesses, un espai de gran interès arquitectònic, artístic i històric que havia visitat feia anys, quan els nens encara eren petits i els dúiem pel món a veure claustres, capitells i rosetons. L’església, magnífica, i el Museu, molt més interessant del que recordava, es podien recórrer lliurement pel mòdic preu de 3 € i l’entrada incloïa, a més, un audiovisual d’una durada prudent, didàctic sense enfarfegar, que situa el Monestir en context; des de la Comunitat de religioses que hi va viure fa mil anys, repassa les vicissituds que l’edifici ha patit al llarg de les centúries i arriba fins a l’actualitat. No es pot negar que, com a producte de turisme cultural, sembla bastant imbatible: un Monestir de fa un mil·lenni que aixopluga l’esplèndid Santíssim Misteri -un grup escultòric realitzat el 1251 amb set imatges que representen el davallament de Crist de la creu-, un Museu amb peces de diverses èpoques -la més antiga, el manuscrit d’un full de sacramentari del segle XI- i una proposta multimèdia correcte i suggerent.

Amb quants visitants ens vam creuar, aquell dia? Quantes persones vam poder veure que, com nosaltres, s’acostessin un dissabte al matí a fer una excursió a Sant Joan per admirar el Monestir? Cap. De fet, només ens vam trobar la noia que ens va vendre les entrades, un grup de tres homes de la casa, que discutien alguns aspectes de manteniment i una beata que va venir a fer les seves oracions. L’audiovisual va ser engegat només per a nosaltres. Cap visitant. Admeto que és possible que en altres èpoques de l’any de clima més benigne, el Monestir tingui més afluència de públic; així ho espero, però em sembla molt simptomàtic que aquest es concentri només en determinats pics.

Parlem de turisme cultural i diem que volem canviar el visitant habitual de sol i platja per un altre de més culte, que s’interessi per un patrimoni envejable que encara tenim per explotar, però el cert és que a una important part de la població no li acaba de venir de gust passar les estones lliures entre pedres mil·lenàries, per posar només un exemple. La majoria dels que fan vacances el que volen és simple oci, diversió sense complicacions, descans, i tampoc passa res perquè així sigui. Però la gent bé que va a Roma, dirà algú, i visita la Capella Sixtina, i el Louvre a París o la Torre de Londres. És cert, però això, en la meva opinió, no és turisme cultural. La majoria d’aquests viatgers no es desplacen a les capitals europees a veure museus, si de cas ho fan com a activitat complementària. A més de menjar, sortir de copes, comprar i passejar, entren a un parell o tres d’exposicions. Res a dir, però n’hem de ser conscients. El turisme cultural en estat pur no és senzill d’aconseguir, no interessa tothom, no té excessiva demanda i sovint requereix d’algun element excepcional i molt ben promocionat, d’un reclam que traspassi fronteres, com ara un pintor extraordinari, un Museu impressionant o potser un Monestir que hagi sortit a una sèrie de televisió.

També hauríem de contemplar altres qüestions no pas menors, per assolir aquesta transformació: el volum de negoci que pot moure aquest turisme, per exemple. Es pot equiparar a la quantitat de diners que deixa cada any al nostre territori el visitant ociós que mandreja a la costa? Com s’haurien de gestionar, si els forasters amb aquests destins arribessin a raig, les visites als nostres monestirs, castells o cellers? Admetria, Sant Joan de les Abadesses, centenars de visitants al dia? No és que la proposta del turisme cultural no em sembli engrescadora i valenta, al contrari, em complauria molt que fóssim capaços de reinventar-nos en aquest sentit, però em sembla una simplificació un xic ingènua –per no dir reduccionista- creure que la transició d’un model a l’altre és només qüestió d’estar-ne convençuts.

Parlem de turisme cultural com d’un model possible i real que tenim a l’abast de la mà quan més aviat tinc la impressió que ens falta força per fer-lo viable. Cal invertir en cultura, i molt, però en els propers cinquanta anys crec que hem de ser conscients que Sant Joan de les Abadesses no desbancarà Lloret.

M. Mercè Cuartiella