OPINIÓ: ‘Un llibre per a Nadal’

Article d’opinió de M. Mercè Cuartiella, escriptora i llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona

Article d’opinió de M. Mercè Cuartiella, escriptora i llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona

Si aquests dies teniu temps i ganes de buscar algun llibre que lligui amb l’esperit nadalenc, si voleu dedicar una estona a alguna cosa més que als àpats abundants i a les reunions amb avis, tiets, cunyats i cosins, permeteu-me que us recomani Tres contes, de Truman Capote (Editorial Anagrama).

Aquest exquisit recull aplega els dos relats que l’autor va dedicar a les Festes –Un record de Nadal  i Un Nadal- a més d’un conte que parla d’una altra de les celebracions americanes per excel·lència, El convidat del Dia d’Acció de Gràcies. Tots tres es van publicar originalment per separat -el 1956, el 1983 i el 1968 respectivament- i malgrat tenen independència argumental, ens parlen d’un mateix univers.

Amb un estil molt diferent del d’A sang freda -l’obra cabdal de Capote- en aquestes narracions breus, escrites també amb concisió i precisió però impregnades de tendresa, l’autor immortalitza uns records de quan era petit, de l’època que va passar amb uns familiars de la seva mare a Alabama. Allà va compartir alguns dels anys de la infància amb Miss Sook, una parenta ja de molta edat i un xic badoca, retratada com a imatge de la bondat. Capote centra els contes en aquesta relació incondicional que mantenen la dona i el nen, enmig d’un entorn hostil i econòmicament poc favorable; aquests dos personatges es tenen l’un a l’altre i no necessiten res més ja que són capaços de construir un lloc perfecte i complet al qual el protagonista només pot pertànyer perquè encara és un nen.

Com en altres dels seus contes, Capote ens parla de personatges singulars, una mica excèntrics, que ens atrapen per la seva qualitat d’ “offbeat”, de fora del comú. El relat ens ofereix un món quotidià que dóna un sentit ple a l’existència, teixit al voltant d’uns personatges -l’anciana i el nen- innocents, plens, pletòrics de vida, purs, i ho fa sense caure en un estil ensucrat ni en cap mena de sentimentalisme.

Ens trobem davant de tres contes commovedors, extraordinaris amb aparença de senzills, que descriuen uns anys de felicitat creada arran de les coses petites, amb entrebancs superats i mínimes fites aconseguides que fan que la vida sigui útil i ens faci millors per camins poc convencionals. En ells veiem la infantesa com un paradís perdut, un lloc on no podrem tornar mai més perquè ha anat encongint-se i desapareixent a mesura que creixíem.

Capote ens regala uns contes tendres i subtils, i un xic tristos, que demostren que les mínimes experiències viscudes, les anècdotes quotidianes, es poden transformar en alta literatura quan es té talent. No us els deixeu perdre.

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista