OPINIÓ: Votaré SÍ a la proposta de referèdum d’independència…

xavier-ludevit-figueres

Article d’opinió de Xavier Ludevid i Massana. Soci de ple dret de l’ANC i Coordinador de Comarques gironines de Súmate. 

L’assemblea Nacional Catalana (ANC) demana als seus associats que responguin el divendres 15 i el dissabte 16 de juny a la següent pregunta: “Vols que l’ANC exigeixi a les Institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per a DECIDIR sobre la independència?”. Jo votaré que SÍ, i a continuació explico per què?

Per què ara aquesta pregunta? per què hem de demanar al parlament, al govern i als partits que modifiquin el seu full de ruta i incorporin un referèndum d’independència?

Doncs és molt senzill. El full de ruta actual està definit per un escenari de col·laboració entre l’Estat Espanyol i el Parlament Català una vegada aquest, el 9 de novembre de 2015, va declarar l’inici del procés d’independència i l’inici de les negociacions de la separació amb l’Estat Espanyol i la Unió Europea. La interposició del recurs d’inconstitucionalitat i la posterior anul·lació per part de l tribunal constitucional d’aquesta declaració fa evident que en situem en un escenari de no col·laboració.

La proposta d’introduir un Referèndum (de ratificació) d’independència dins del full de ruta ja està contemplat com una de les recomanacions del “Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya” per a un escenari de no col·laboració amb l’estat Espanyol. (http://presidencia.gencat.cat/consell_assessor_per_a_la_transicio_nacional )

Concretament, de la lectura de les pàgines 37 i 38, de l’informe número 10 “Procés constituent” es diu: L’escenari de no-col·laboració es pot produir si després d’unes eleccions celebrades en clau plebiscitària es produeix una declaració solemne del Parlament a favor de la creació d’un estat independent, i l’Estat no accepta l’oferiment de negociacions realitzat per la Generalitat. L’alternativa que restaria a la Generalitat per fer efectiva la voluntat popular expressada a favor de la creació d’un estat independent seria la de proclamar unilateralment la independència. Igualment, en aquest cas, seria convenient celebrar un referèndum de ratificació de la proclamació d’independència.

El 27 de setembre de 2015 les dues candidatures que portaven explícitament en el seu programa electoral la voluntat de declarar la independència de Catalunya, “Junts pel Si” i “la CUP-Crida Constituent”, varen guanyar les eleccions (a les que se’ls va donar caràcter plebiscitari) amb majoria absoluta de diputats (72 sobre 135) però aparentment no de vots. La mateixa nit electoral l’independentisme es va deixar robar el relat ja que les candidatures del Sí (JxSI i CUP) amb el 48% varen guanyar clarament a les del NO (PP, PSOE i C’s) amb un 39% dels vots. En un plebiscit, una vegada descomptats els vots nuls del “no se” (11% de CSQP, UDC i altres) donava com a resultat que el Sí va guanyar amb el 55% dels vots en front del 45% del NO. En tot cas, estem on estem, i ara, una declaració d’independència del Parlament de Catalunya ha d’anar acompanyada o referendada per una victòria del Sí en un referèndum d’independència amb el 50%+1 dels vots perquè tinguem reconeixement internacional.

Sembla evident que un referèndum unilateral d’independència amb la legislació espanyola, tornaríem a una situació de conflicte com el 9N de 2014 posant en risc al Govern i als funcionaris de les administracions.

La sentencia del TC espanyol sobre la Declaració de sobirania acordada pel Parlament de Catalunya l’any 2012 va dir que la declaració podia tenir conseqüències jurídiques i no nomes polítiques ja que el parlament era sobirà per prendre decisions. I per això var anul·lar la declaració. Això és fonamental per entendre que tota la legislació que sigui aprovada pel Parlament de Catalunya tindrà validesa jurídica i el govern i les administracions s’hauran de limitar a complir-les sense risc de ser inhabilitats per prevaricació. És un blindatge per al Govern i pels funcionaris de la Generalitat i les entitats locals.

Com s’hauria d’ajustar el full de ruta actual? Una vegada el Parlament de Catalunya hagués aprovat la Llei de transitorietat jurídica (que regularà el òrgans del nou estat, la nacionalitat, la llei electoral, l’estructura territorial i administrativa, la llengua, la subrogació de funcionaris estatals, la subrogació de contractes i concessions, etc…. i l’assumpció de part de la legislació espanyola, europea i internacional), la Llei d’hisenda i la Llei de la seguretat social, també s’aprovaria simultàniament la Llei del Referèndum d’independència, que regularia amb precisió tots els elements per portar-lo a terme en un determinat termini. El govern i l’administració de la Generalitat es limitarien a complir el que hauria acordat el parlament que és sobirà. Estaríem en una situació de declaració de la independència provisional de facto i davant de la celebració d’un Referèndum de ratificació de la independència d’acord amb la legislació catalana totalment legal. Haurem fet la ruptura definitiva, de la llei a la llei, garantint la seguretat jurídica de tot el procés.

El full de ruta actual es basa en la seqüencia següent: declaració d’inici del procés d’independència (9N2016); inici del procés per elaborar la Constitució del nou Estat; creació estructures d’estat, amb l’aprovació per tràmit parlamentari de les lleis corresponents; declaració d’independència i aprovació de la llei de transitorietat jurídica; aprovació de la Llei del procés constituent, que regularà la fase parlamentària i referendària del procés d’elaboració i aprovació de la Constitució; eleccions constituents; redacció de la constitució catalana i aprovació mitjançant tramitació parlamentària; i referèndum de ratificació de la Constitució Catalana, amb la proclamació de l’Estat independent de Catalunya i posterior reconeixement internacional.

En un escenari de no col·laboració el full de ruta té un punt dèbil molt clar: des de la declaració de la independència i aprovació de la llei de transitorietat jurídica (independència provisional sense reconeixement internacional) i el referèndum de ratificació de la Constitució Catalana poden passar un parell d’anys. Això generarà una situació d’inestabilitat, intranquil·litat i de certa inseguretat jurídica no desitjada.

Per tant, sembla evident que la millor alternativa és: primer fer la independència, amb un Referèndum de ratificació de la independència d’acord amb la legislació catalana i després redactar la constitució. Obrir i tancar el meló, com es diu col·loquialment, el més ràpidament possible !!

Això comporta modificar el full de ruta de l’ANC (mitjançant la consulta que es fa als associats i associades) i un posterior acord per modificar el full de ruta de la majoria parlamentaria de JxSI i la CUP-CC, per incorporar aquest referèndum de ratificació d’independència.

Per tot això, jo votaré que .