En definitiva, aquestes cròniques ens apropen a la humanitat d’un poble amb bondats, valors, petiteses i mancances, que, malgrat la seva proximitat, resta molt sovint erròniament estereotipat i desconegut per a la majoria de nosaltres.
(Sabadell, 1964) és llicenciada en Filologia Àrab i en Antropologia Social i Cultural, màster en Recerca Etnogràfica, Relacions Interculturals i Teoria Antropològica i doctorada en Antropologia Social i Cultural amb la tesi Marroquins a les illes Pitiüses. Al llarg dels darrers vint anys, ha fet estades més o menys perllongades a Síria, Egipte, Tunísia i el Marroc per estudiar i per fer treball de camp, i els darrers deu els ha viscut a cavall entre Catalunya, el Marroc i les illes Pitiüses.
El 2009 va ser guardonada amb el IX Premi de Relats Curts Joan Castelló Guasch, atorgat pel Consell Insular d’Eivissa, per un compendi de cinc relats titulat Allà on em duguin les onades(Editorial Mediterrània, 2010); i el 2013, ex aequo, amb el Premi Baladre de Literatura de l’Institut d’Estudis Eivissencs, per 150 milles al sud d’es Cap, un compendi de quatre relats breus escrits al Marroc sobre la vida d’alguns dels seus habitants més marginals.
Durant les estades efectuades al Marroc entre el 2011 i el 2013, va escriure el dietari Cròniques de Xauen, pel qual va rebre una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dins del marc dels ajuts de Suport a la Iniciativa Cultural. És autora de les novel·les L’illa dels tres fars, pendent de publicació, i A sol post (Cossetània Edicions, 2017), guardonada amb el VI Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall.
