S’ha presentat l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC)

presentacio-yecora-macip

Al nostre país, diverses entitats i institucions treballen amb l’objectiu de divulgar la ciència, però acostumen o bé a adreçar-se a nens o bé a adults amb una formació universitària, normalment en entorns urbans de grans capitals. presentacio-yecora-macip-2És amb l’objectiu de divulgar la ciència, entesa com una part intrínseca de la cultura, a tota la ciutadania, i d’una forma inclusiva i integradora, que el 7 de febrer es va constituir l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC). L’entitat, liderada per Salvador Macip, metge, investigador i divulgador científic, ha signat aquest migdia un conveni de vinculació amb l’IEC, i s’ha presentat en una conferència de premsa a l’Institut d’Estudis Catalans. Hi han intervingut el president de l’ACDIC, Salvador Macip, i el president de l’IEC, Joandomènec Ros. Hi ha estat presents, també, Carlos F. Sopuerta i Sebastià Xambó, vicepresidents de l’ACDIC, i Àngels Yécora, secretària de l’entitat.

«No podem, al segle XXI, girar l’esquena a la ciència si el que volem és participar en el debat sobre el nostre futur», i la població no podrà decidir «si no té un coneixement científic», ha afirmat Salvador Macip en la conferència de premsa. L’ACDIC vol conscienciar la societat social de la importància i els beneficis de la ciència en el desenvolupament social i econòmic, i en el dia a dia de les persones. És per això que un dels seus objectius és organitzar jornades per difondre el coneixement científic i, més concretament, els darrers avenços en els diferents àmbits de la investigació científica, a més de crear nous formats de divulgació científica.

presentacio-yecora-macip-3Una de les seves activitats principals és l’organització de la jornada Science Needs You!, que explora la relació entre la ciència i les arts, com la fotografia i la dansa. La primera edició, celebrada a Figueres l’octubre del 2016, va centrar-se en la relativitat; la d’enguany se celebrarà el pròxim octubre, també a Figueres, i abordarà les fronteres de la biomedicina. Precisament «la divulgació de la ciència mitjançant nous formats és l’especificitat de l’associació», segons la secretària de l’ACDIC, Àngels Yécora, i «això no significa reduir-ne la qualitat ni el rigor científic». De fet, tal com ha explicat Yécora, si bé existeixen altres associacions i entitats amb objectius similars, el que la diferencia d’aquestes és que «l’ACDIC aposta per formats més holístics, i amb el diàleg entre la ciència i l’art».

Per a Joandomènec Ros, president de l’IEC, «cal convèncer els científics perquè facin el pas cap a la divulgació, i també serà necessari convèncer les administracions que aquesta feina, així com la pròpia investigació, és imprescindible».

La Junta

salvador-macipEl president de l’ACDIC és Salvador Macip i Maresma (Blanes, 1970), metge, investigador i escriptor. Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona (1988-1994) i doctor en Genètica Molecular i Fisiologia Humana (1998). Va treballar a l’hospital Mount Sinai de Nova York, on va fer recerca oncològica. Des del 2008, continua la seva activitat investigadora a la Universitat de Leicester, Regne Unit, on dirigeix el laboratori Mechanisms of Cancer and Ageing, i d’on és professor. Els seus estudis han contribuït, entre d’altres coses, a definir nous tractaments per la leucèmia. Ha publicat una trentena de llibres de ficció i divulgació i col·labora regularment amb diversos mitjans de comunicació.

El vicepresident primer és Carlos F. Sopuerta (Barcelona 1969). Doctor en Física per la Universitat de Barcelona (1996), va ser professor ajudant d’aquesta universitat entre els anys 1996 i 1998. Ha ocupat posicions postdoctorals a Alemanya, Regne Unit, Estats Units, i Canadà. En l’actualitat, és el coordinador del Grup d’Astronomia Gravitacional – LISA de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) i investigador principal en diversos projectes d’investigació. És membre de l’equip científic de la missió LISA Pathfinder de l’Agència Europea de l’Espai, de què és el representant espanyol; és membre del Comitè executiu del Consorci de LISA; membre de l’equip científic del Telescopi Einstein (projecte de detector d’ones gravitatòries de tercera generació); membre de l’equip científic de la missió STE-QUEST, candidata a missió de classe mitjana de l’ESA per fer tests del principi d’equivalència, i membre del Consorci ELGAR pel disseny d’un detector d’ones gravitatòries basat en interferometria atòmica.

El vicepresident segon és Sebastià Xambó Descamps (Vilallonga de Ter, 1945). Catedràtic emèrit del Departament de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha estat president de la Societat Catalana de Matemàtiques (1995-2002), del Comitè Executiu del 3r Congrés Europeu de Matemàtiques (2000) i de la Conferència de Degans de Matemàtiques (2004-2006). Ha estat vicerector de la UPC (1998-2002) i degà de la FME/UPC (2003-2009). Va ser becari Fulbright-Hays (1977-1979).

La secretària és Àngels Yécora Gallastegui (Saragossa 1967). Màster en Gestió i Administració d’Empreses per ESADE, amb especialització en Comerç Internacional (MIM 1992); És també Agent Oficial de la Propietat Industrial per oposició (1995) i exerceix lliurement la professió en la seva pròpia empresa, que està especialitzada en l’àmbit de la protecció i la gestió econòmica de la Propietat Industrial i Intel·lectual. És també llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació (1985-1990) per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat amb càrrecs directius en entitats sense ànim de lucre amb la finalitat de promoure la divulgació científica (AECC-Catalunya contra el càncer, 2011-2017) i també en entitats per promoure activitats culturals i socials (Associació d’Empordanesos a Barcelona: 2001-2007).

El tresorer és Esteve Guerra Serra (Roses, 1981), llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i MBA per IE Business School. La seva trajectòria professional ha estat vinculada a negocis turístics, de software alimentari, de construcció i d’energia fotovoltaica. Des de 2013, exerceix de jutge en la competició I3 Innovation Challenge, que convoca la Universitat de Harvard.

El vocal primer és Toni Hernàndez Fernàndez (Barcelona, 1974). Físic, lingüista i doctor en ciència cognitiva i llenguatge per la UB. Expert en comunicació i aprenentatge de les ciències i la tecnologia, com a divulgador científic col·labora habitualment en mitjans de premsa local de Terrassa i al portal digital e-ciencia, i també desenvolupa material didàctic per a diverses editorials. Docent a ensenyament secundari i formació professional (1997 – actualitat), des del 2008 és professor associat a la UPC.

La vocal segona és Anna Maria Puig i Griessenberger (Figueres, 1963). Doctora en història per la Universitat de Girona i màster en Museografia Didàctica per la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat la seva professió en el camp de l’arqueologia, especialment en excavacions des del món ibèric i colonial fins a l’època moderna. Té experiència en el món de la gestió del patrimoni arqueològic i monumental, com a arqueòloga municipal i conservadora del Museu de la Ciutadella de Roses (2008 a 2011), així com en museografia i difusió cultural. Ha estat activa en el camps de l’associacionisme cultural a l’Alt Empordà: des de 2015, és presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos; des del 2017, de la Fundació Albert Tomàs i Bassols. Des del 2006, és la tresorera d’Amics del Castell de Sant Ferran.

La vocalia de la Comissió assessora la componen, per una banda, Marià Baig i Aleu (Figueres 1955), que és professor titular del Departament de Física i del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB; Albert Bramon i Planes (Banyoles 1942), catedràtic de Física Teòrica a la UAB, considerat un dels investigadors i docents més emblemàtics de la Facultat de Ciències, on ha format una escola de reconeguts físics, i Andreu Valls Grau (Barcelona 1947), enginyer industrial.

Molt camp per córrer

Segons l’informe Percepción social de la ciencia y la tecnología, elaborat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), tot i que l’alfabetització científica dels espanyols ha millorat des de 2006, resultats com que el 25% de la població a Espanya creu que el Sol gira al voltant de la Terra, que un 30% dels espanyols encara creu que els humans van conviure amb els dinosaures o que prop de la meitat pensen que els antibiòtics no curen només les malalties causades per bacteris, sinó també per virus, demostren que encara hi ha molta feina a fer en el camp de la divulgació de la ciència.

L’enquesta de la FECYT també destaca que la imatge que els ciutadans tenen de la ciència ha millorat, i el 60% afirma que la ciència té més beneficis que perjudicis. A més, un de cada quatre joves d’entre 15 i 24 anys mostra interès per la ciència, i fora d’aquest rang d’edat, l’interès varia molt segons les generacions d’edat. En aquesta línia, pel que fa a l’interès en la ciència, hi ha una gran diferència segons el sexe: un 20% dels homes hi està interessat, el doble que el percentatge de dones, que és d’un 10%.

Pel que fa a l’aparició d’informació científica als mitjans de comunicació, el 60% dels consultats opina que és insuficient, i en el tractament de la informació científica i tecnològica, se’ls atorga un grau de confiança d’un 2,9 sobre cinc, força per sota dels hospitals, les universitats, els museus de la ciència o els organismes públics de recerca. Internet és, ara per ara, la primera font d’informació científica, especialment entre els joves, tot i que s’observa una disminució en la confiança en aquest canal.