Unió Municipal de Catalunya de Roses fa públiques les irregularitats del cas Royal Marine II

Royal_marine

Es tracta de les conclusions de la comissió d’investigació oberta arran del cas Royal Marine II, del 2004 i que ha suposat que l’Ajuntament de Roses hagi de pagar una indemnització de 2,2 MEUR

Conclusions finals UMdC de Roses sobre comissió investigació cas Roya Marine II

Valdera
Jose Antonio Valdera

El grup municipal d’Unió Municipal de Catalunya de Roses (UMdC de Roses) ha fet públiques les conclusions de la comissió d’investigació – impulsada pel regidor i portaveu d’UMdC de Roses José Antonio Valdera- del  cas “Royal Marine II”, que es remunta a l’any 2004 i que ha conclòs amb el pagament d’una indemnització milionària de 2,2 milions d’euros, que ha abonat íntegrament l’Ajuntament de Roses. Aquestes conclusions són les que es reprodueixen a continuació:

“-Ha quedat acreditat que, durant les obres de construcció de Royal Marine II,  la promotora (RIGEL) no va donar compliment estricte al projecte objecte de la llicència sinó que, entre altres coses, va incrementar l’alçada prevista, de 14 metres.

-L’any 2007, en contra de la sentència dictada pel jutjat nº1 de Girona, la Junta de Govern legalitza les modificacions introduïdes en el projecte, sense establir cap condició relativa a la sentència ni demanar cap garantia, i li concedeix una llicència provisional de 1ª ocupació “fins a la resolució definitiva de l’assumpte contenciós”.

-El 7 d’octubre de 2008 el TSJC dicta sentència i confirma l’enderroc de la 4ª planta i part de la 3ª, rebaixant l’alçada en 1,13 metres, enderrocant un volum de 9.310m3. No s’explica la raó per la qual l’Ajuntament no requereix a la promotora RIGEL, en primer lloc, per a què sigui ella qui  redacti el projecte d’enderroc, el presenti i l’executi.

I sobretot, per què l’Ajuntament assumeix d’entrada tota la responsabilitat de: primer en enderrocar, i després en indemnitzar. Hem de recordar que RIGEL comptava amb una llicència provisional de 1ª ocupació i s’havia responsabilitzat, en escriptura pública davant els compradors dels habitatges, a assumir les conseqüències en cas d’una sentència confirmatòria. On és l’informe que avali aquesta postura tan excepcional i que eximeixi de tota responsabilitat a RIGEL  i als seus causahavents? Senzillament, no existeix.

-1 d’octubre de 2010 RIGEL demana la llicència de legalització de l’edifici Royal Marine II, basant-se en el fet que el nou POUM, aprovat definitivament i publicat el juliol del 2010, ho permet.

-11 d’abril de 2010, RIGEL presenta el projecte de legalització de les plantes 3ª i 4ª, i la llicència és informada favorablement pels tècnics municipals. El 31 d’octubre de 2014 la Junta de Govern atorga la llicència de legalització a RIGEL.

-El 21 d’abril de 2014 l’Ajuntament formula un incident d’inexecució de sentència davant el Jutjat, el 3r d’aquest procés (els dos anteriors que van fracassar  es basaven en el projecte del POUM, quan aquest no estava aprovat definitivament). En relació a possibles indemnitzacions, l’Ajuntament cita una sentència que parla de 30.000 € en un cas semblant (danys morals).

-El 22 d’abril de 2015, el jutge obre el nou incident a prova, amb testificals i pericials. Si aquest incident prosperava, no caldria enderrocar res, l’edificació quedaria legalitzada i només hauria calgut determinar la indemnització (fonamentalment danys morals), que hauria resultat molt inferior a la suma finalment pactada i pagada.

-A principis d’aquest any, l’Ajuntament decideix no prosseguir amb l’incident d’inexecució admès a tràmit per a, en el seu lloc, passar a pactar una indemnització milionària amb els demandants (Comunitat veïna del Royal Marine I), mitjançant la signatura d’un conveni que posava fi al procés. Una indemnització que, com sabem, ha acabat assumint íntegrament l’Ajuntament de Roses.

Un cop més, aquesta transcendental decisió consistent en abandonar la tramitació del nou incident per impossibilitat jurídica, i que tenia certes perspectives d’èxit, es pren sense cap informe jurídic que l’avali.

El conveni

En el pacte 3er del conveni, sobta que comparegui l’alcaldessa sola, sense estar acompanyada la seva signatura amb la del Secretari municipal. Sobta també que no figuri com a part del conveni RIGEL però, en canvi, si hi figuri RISQUIS ARQUITECTES, que són els tècnics contractats per RIGEL. Respecte a la xifra de 2.200.000 € no hi ha cap informe, ni jurídic ni econòmic-financer, que expliciti el perquè l’Ajuntament abona aquesta xifra i no una altra. Entenem que davant una petició indemnitzatòria de 2.200.000 euros, l’Ajuntament possiblement estava legalment obligat a demanar informe a la Comissió jurídica assessora de la Generalitat, tal com ho preveu l’art 8.3 de la Llei 5/2005 de 2 de maig.

És en el capítol de la “forma de pagament” on trobem la irregularitat  més inexplicable i més greu. A la Comunitat actora (Royal Marine I), que és l’única creditora front l’Ajuntament, només se li ingressen 825.000 euros, és a dir, el 37,5% de la indemnització pactada. I, a qui li paga l’Ajuntament els restants 1.350.000 euros, és a dir, el 62,5% de la indemnització? A dues mercantils que apareixen esmentades per primera i única vegada en el pacte Quart del conveni: La mercantil ILAW&FACTOR S.L. se li abonen, mitjançant transferència, 550.000 euros . I a la mercantil ILAW&CEL S.L. se li abonen, també mitjançant transferència, 825.000 euros.

No consta enlloc si, els elevadíssims imports que l’Ajuntament transfereix directament als comptes bancaris d’aquestes dues mercantils porten o no IVA i/o retenció. Per llei, haurien de portar si es tracta de factures d’honoraris professionals. Tot plegat, i especialment aquests dos pagaments sense causa, mereixen una investigació a fons, ja que podem estar davant fets delictius. És cert que el Conveni va ser aprovat pel Ple, amb algunes abstencions, però molts dels regidors que el van votar a favor han declarat que no se’ls va informar degudament dels antecedents i que, per tant, si els arriben a conèixer, estem convençuts que haurien votat de forma diferent.

Apunt final

Dilluns, 24 d’cotubre de 2016, a les 20.00 h, l’alcaldessa de Roses havia convocat reunió de la Comissió d’investigació, per a l’exposició de les conclusions de cada grup. Després de l’informe de conclusions que va presentar el regidor Jose A. Valdera, en el que denunciava “irregularitats greus”, l’alcaldessa Montse Mindan decideix suspendre unilateralment la Comissió, amb l’excusa de sol·licitar un informe jurídic al secretari municipal, quan ja feia una setmana que coneixia el text íntegre de les conclusions, i podia haver demanat qualsevol informe amb antelació”.

Yolanda Falcon

Yolanda Falcon

Periodista